Des d'aquest bloc enviem els millors desitjos al company Julio Amaro. Durant anys, un bon company de treball, tant en l’àmbit laboral com sindical. Et desitgem el millor en aquesta nova etapa.
Gràcies a la “generositat” de l’Enric Alonso, ara en som cinc!
Enhorabona als companys i a les companyes del comitè d’empresa de la UGT a l’Institut Municipal d’Educació (IME)!
El passat 19 d’abril, l’IME va celebrar eleccions per triar la seva representació sindical. La UGT va ser l’única candidatura que s’hi va presentar i va obtenir 38 dels 39 vots emesos, amb una participació del 83%. La UGT ha guanyat per golejada, malgrat el joc brut de l’Enric Alonso qui veient que no aconseguia persones per formar candidatura, s’ha dedicat a boicotejar el procés amb mala fe, amb la seva fixació per negar l’altre.
Primerament, en la constitució de la mesa electoral, l’Enric es va presentar al procés i va demanar que s’aturés, al·legant un error en el recompte del personal empleat de l’IME. Segons deia, la llista electoral havia de ser de cinc candidats per comptes de la que es presentava, que era de tres. La mesa es va constituir, amb una llista de cinc candidats per part d’UGT per formar un comitè d’empresa. CCOO no tenia llista. El procés electoral va seguir el seu curs i el 19 d’abril es varen celebrar les eleccions amb els resultats esmentats. Aleshores, van impugnar el procés perquè deien, paradoxalment, que havien de ser tres delegats i no cinc. O sigui, tot el contrari del que havien dit primer. Tornàvem al principi!
El 10 de maig, hi va haver un arbitratge a la Delegació de Treball. El laude arbitral va disposar “desestimar la impugnació presentada en data 2 de maig…”, perquè el “sr. Enric Alonso en qualitat de representant de CCOO”, era present en “el moment de constitució de la Mesa i… estava en condicions de conèixer el fet que ara s’impugna”.
No conformes, el 25 de maig, van interposar demanda contra la UGT i l’IME al jutjat social. A finals de juny la sentència va DESESTIMAR la demanda perquè, tal com diu és “indubitado que un representante de CCOO estaba presente en 3/3/2006, momento de constitución de la mesa electoral en el que se acordó que el número de representantes eran cinco”. Per tant, legitima la decisió de la Mesa electoral, formalment constituïda i dicta l’absolució dels demandats “de todos los pedimentos deducidos en su contra confirmando el laudo impugnado”.
Finalment, i amb un retard de dos mesos i mig, gràcies a l’afany de poder del nostre “company”, la UGT té comitè d’empresa amb cinc delegats. En aquests moments el comitè ja està treballant en l’elaboració del proper conveni per a tot el personal de l’IME. Ànims i bona feina!
El passat 19 d’abril, l’IME va celebrar eleccions per triar la seva representació sindical. La UGT va ser l’única candidatura que s’hi va presentar i va obtenir 38 dels 39 vots emesos, amb una participació del 83%. La UGT ha guanyat per golejada, malgrat el joc brut de l’Enric Alonso qui veient que no aconseguia persones per formar candidatura, s’ha dedicat a boicotejar el procés amb mala fe, amb la seva fixació per negar l’altre.
Primerament, en la constitució de la mesa electoral, l’Enric es va presentar al procés i va demanar que s’aturés, al·legant un error en el recompte del personal empleat de l’IME. Segons deia, la llista electoral havia de ser de cinc candidats per comptes de la que es presentava, que era de tres. La mesa es va constituir, amb una llista de cinc candidats per part d’UGT per formar un comitè d’empresa. CCOO no tenia llista. El procés electoral va seguir el seu curs i el 19 d’abril es varen celebrar les eleccions amb els resultats esmentats. Aleshores, van impugnar el procés perquè deien, paradoxalment, que havien de ser tres delegats i no cinc. O sigui, tot el contrari del que havien dit primer. Tornàvem al principi!
El 10 de maig, hi va haver un arbitratge a la Delegació de Treball. El laude arbitral va disposar “desestimar la impugnació presentada en data 2 de maig…”, perquè el “sr. Enric Alonso en qualitat de representant de CCOO”, era present en “el moment de constitució de la Mesa i… estava en condicions de conèixer el fet que ara s’impugna”.
No conformes, el 25 de maig, van interposar demanda contra la UGT i l’IME al jutjat social. A finals de juny la sentència va DESESTIMAR la demanda perquè, tal com diu és “indubitado que un representante de CCOO estaba presente en 3/3/2006, momento de constitución de la mesa electoral en el que se acordó que el número de representantes eran cinco”. Per tant, legitima la decisió de la Mesa electoral, formalment constituïda i dicta l’absolució dels demandats “de todos los pedimentos deducidos en su contra confirmando el laudo impugnado”.
Finalment, i amb un retard de dos mesos i mig, gràcies a l’afany de poder del nostre “company”, la UGT té comitè d’empresa amb cinc delegats. En aquests moments el comitè ja està treballant en l’elaboració del proper conveni per a tot el personal de l’IME. Ànims i bona feina!
El reglament perdut
Al Ple de 25 de setembre, la sociovergència molletena (PSC i CiU) amb el consentiment de part de l’oposició (PP i l’Entensa, qui els ha vist) van aprovar el reglament de selecció, promoció interna i provisió de llocs de treball, sense la ratificació dels representants sindicals.
Després de cinc mesos de negociació entre la Corporació i els sindicats, quedava valorar el document remès per la comissió d’estudi. Com que aquesta fase no s’ha fet, el document aprovat al Ple, tot i mantenir substancialment el text acordat amb els sindicats, incorpora suficients deficiències tècniques i de fons que forcen els sindicats a presentar, en la fase d’exposició, al·legacions a un text del qual en som coautors.
UGT lamenta, per enèsima vegada, que els representants de la Corporació prenguin actituds de desgast que acaben afectant a tots els interlocutors socials, però, en aquest cas, a un més que als altres.
Sabíeu que l’Ajuntament de Mollet del Vallès, ja disposava d’un instrument jurídic anomenat Reglament de selecció, promoció i provisió de llocs de treball, aprovat a principis dels anys noranta?
Doncs, l’actual direcció d’UGT, incorporada a principis de 2000, no en teníem coneixement. Durant cinc mesos hem treballat amb la idea que no existia cap reglament. Entenem que els actuals membres de la Corporació tampoc el coneixien. Però, sabeu qui ens ha ensenyat l’esmentat text normatiu com qui ha trobat l’evangeli de Judes? Doncs, els altres sindicats.
Des de la UGT us volem dir que aquest fet comporta un seguit de conseqüències desencoratjadores:
1) La Corporació, com a institució, es veu afectada per un mal funcionament dels seus serveis, el qual s’agreuja quan la persona que va negociar per CCOO aquell text als anys 90 fou poc després nomenat cap de Recursos Humans, i per tant, perfecte coneixedor de l’existència d’aquell reglament. I, el que és pitjor, garant del seu compliment durant més de dotze anys.
2) L’actual direcció de CCOO ha dit, amb la boca ben oberta, que calia un text d’aquestes característiques per posar fi a determinada política de contractació de personal d’aquest Ajuntament i ha insistit a posar-ho com a addicional a l’Acord de Condicions. UGT no s’hi ha oposat, però ha manifestat que només calia aprovar unes bases generals, que en definitiva, són l’eina de concreció de la llei de contractació de la funció pública que és el marc normatiu superior.
3) Quina garantia oferim els sindicats que no és permetrà una nova situació de contractació irregular un cop aprovat el nou reglament, si fa quinze anys ja se’n va aprovar un que ha quedat en l’oblit. Estem perdent el temps? UGT ens sentim avergonyits, enganyats i estafats.
Ara fa uns sis anys UGT va publicar un seguit d’articles sobre la connivència, volguda o no, de la Corporació amb determinat sindicat. Santa innocència, allò era pecata minuta.
Les dones i homes de la UGT de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, ens creiem que l’acció sindical té un objectiu i un lloc en el marc de les relacions laborals i del teixit social, però d’aquí a fer-ne una professió maquiavèlica i perversa hi ha un abisme.
Després de cinc mesos de negociació entre la Corporació i els sindicats, quedava valorar el document remès per la comissió d’estudi. Com que aquesta fase no s’ha fet, el document aprovat al Ple, tot i mantenir substancialment el text acordat amb els sindicats, incorpora suficients deficiències tècniques i de fons que forcen els sindicats a presentar, en la fase d’exposició, al·legacions a un text del qual en som coautors.
UGT lamenta, per enèsima vegada, que els representants de la Corporació prenguin actituds de desgast que acaben afectant a tots els interlocutors socials, però, en aquest cas, a un més que als altres.
Sabíeu que l’Ajuntament de Mollet del Vallès, ja disposava d’un instrument jurídic anomenat Reglament de selecció, promoció i provisió de llocs de treball, aprovat a principis dels anys noranta?
Doncs, l’actual direcció d’UGT, incorporada a principis de 2000, no en teníem coneixement. Durant cinc mesos hem treballat amb la idea que no existia cap reglament. Entenem que els actuals membres de la Corporació tampoc el coneixien. Però, sabeu qui ens ha ensenyat l’esmentat text normatiu com qui ha trobat l’evangeli de Judes? Doncs, els altres sindicats.
Des de la UGT us volem dir que aquest fet comporta un seguit de conseqüències desencoratjadores:
1) La Corporació, com a institució, es veu afectada per un mal funcionament dels seus serveis, el qual s’agreuja quan la persona que va negociar per CCOO aquell text als anys 90 fou poc després nomenat cap de Recursos Humans, i per tant, perfecte coneixedor de l’existència d’aquell reglament. I, el que és pitjor, garant del seu compliment durant més de dotze anys.
2) L’actual direcció de CCOO ha dit, amb la boca ben oberta, que calia un text d’aquestes característiques per posar fi a determinada política de contractació de personal d’aquest Ajuntament i ha insistit a posar-ho com a addicional a l’Acord de Condicions. UGT no s’hi ha oposat, però ha manifestat que només calia aprovar unes bases generals, que en definitiva, són l’eina de concreció de la llei de contractació de la funció pública que és el marc normatiu superior.
3) Quina garantia oferim els sindicats que no és permetrà una nova situació de contractació irregular un cop aprovat el nou reglament, si fa quinze anys ja se’n va aprovar un que ha quedat en l’oblit. Estem perdent el temps? UGT ens sentim avergonyits, enganyats i estafats.
Ara fa uns sis anys UGT va publicar un seguit d’articles sobre la connivència, volguda o no, de la Corporació amb determinat sindicat. Santa innocència, allò era pecata minuta.
Les dones i homes de la UGT de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, ens creiem que l’acció sindical té un objectiu i un lloc en el marc de les relacions laborals i del teixit social, però d’aquí a fer-ne una professió maquiavèlica i perversa hi ha un abisme.
La Llei de conciliació i el permís de paternitat
L'article 13 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, estableix que el progenitor o progenitora, sense perjudici del dret al permís per maternitat, té dret a un permís de paternitat de quatre setmanes consecutives des del finiment del permís de maternitat o de la setzena setmana posterior al part o a l'adopció, sempre que tingui la guarda legal de l'infant i l'altre progenitor o progenitora treballi. Aquest dret també s'estén al supòsit de família monoparental.
La Llei 8/2006, va entrar en vigor el dia 14 de juliol. Més enllà de les mesures concretes que aquesta llei contempla i de les que podem gaudir el personal al servei de l'administració local, cal fer un esment als seus objectius. Segons el seu preàmbul es tracta de crear un sistema que permeti una implicació més gran del personal al servei de les administracions públiques en la vida familiar. Es pretén avançar cap a un concepte de reorganització, és a dir, cap a la coresponsabilitat d'homes i dones en la cura dels menors o les persones dependents.
La llei pretén resoldre els dubtes interpretatius que existien especialment en relació a les unions estables de parella i a la filiació per adopció o acolliment, establint l'equiparació amb els matrimonis, i també entre la filiació biològica i les adopcions i els acolliments.
Com a novetat, incorpora el permís de paternitat de quatre setmanes, que ja estava previst a l'article 23 de la Llei 18/2003, i que havia estat objecte de diverses controvèrsies sobre la seva aplicabilitat directa, a manca de la seva concreció per la via legislativa. En aquest sentit, cal esmentar l’estimació parcial de la sentència número 61/2006 presentada pels Serveis Jurídics d’UGT-Federació de Serveis Públics en el Jutjat Contenciós Administratiu 12 de Barcelona, arran del recurs d’un funcionari de la Generalitat. La sentència reconeixia el seu dret a gaudir el permís, posteriorment al naixement.
Finalment cal esmentar les mesures que en matèria de violència contra les dones s'incorporen a la llei en la línia del que ja està regulat a nivell estatal.
Definitivament, aquesta és una bona eina per avançar cap a una societat més igualitària entre dones i homes.
La Llei 8/2006, va entrar en vigor el dia 14 de juliol. Més enllà de les mesures concretes que aquesta llei contempla i de les que podem gaudir el personal al servei de l'administració local, cal fer un esment als seus objectius. Segons el seu preàmbul es tracta de crear un sistema que permeti una implicació més gran del personal al servei de les administracions públiques en la vida familiar. Es pretén avançar cap a un concepte de reorganització, és a dir, cap a la coresponsabilitat d'homes i dones en la cura dels menors o les persones dependents.
La llei pretén resoldre els dubtes interpretatius que existien especialment en relació a les unions estables de parella i a la filiació per adopció o acolliment, establint l'equiparació amb els matrimonis, i també entre la filiació biològica i les adopcions i els acolliments.
Com a novetat, incorpora el permís de paternitat de quatre setmanes, que ja estava previst a l'article 23 de la Llei 18/2003, i que havia estat objecte de diverses controvèrsies sobre la seva aplicabilitat directa, a manca de la seva concreció per la via legislativa. En aquest sentit, cal esmentar l’estimació parcial de la sentència número 61/2006 presentada pels Serveis Jurídics d’UGT-Federació de Serveis Públics en el Jutjat Contenciós Administratiu 12 de Barcelona, arran del recurs d’un funcionari de la Generalitat. La sentència reconeixia el seu dret a gaudir el permís, posteriorment al naixement.
Finalment cal esmentar les mesures que en matèria de violència contra les dones s'incorporen a la llei en la línia del que ja està regulat a nivell estatal.
Definitivament, aquesta és una bona eina per avançar cap a una societat més igualitària entre dones i homes.
Que no ens donin pel Reglament
El Ple de l'Ajuntament del 29 de maig ha decidit elaborar un Reglament de promoció interna, mobilitat i provisió de llocs de treball i un de segona activitat. Aquest fet deriva del pacte contingut a l'article 21.1 de l'actual Acord de condicions, i és continuació dels treballs efectuats a la Mesa de negociació de reglaments.
Sobre el primer reglament cal dir que, tal com està redactat a hores d’ara, per assolir una plaça de funcionari de carrera, a totes aquelles persones en situació d'interinatge no se’ls tindrà en compte ni l’antiguitat ni l’experiència si no han passat un procés de selecció en el moment de començar a treballar.
Sobre això, la UGT vol aclarir que si prosperés la proposta, presentada per CCOO, siginificaria que a l'hora del corresponent procés selectiu per assolir la condició de funcionari de carrera o de promoció interna, no es tindria en compte l’antiguitat en els casos següents:
1. Interinatges contractats per raons d'urgència, amb independència de la situació en què estiguin actualment.
2. Interinatges des de l'inici, però que no van passar cap mena de procés de selecció.
3. Interinatges contractats per a substitucions, alguns d'ells des de temps immemorial.
4. Personal funcionari de carrera que està ocupant llocs de treball de categoria superior mitjançant habilitacions o sistemes més o menys legals.
Sobre aquesta proposta UGT ha manifestat que cal establir el corresponent règim transitori per salvaguardar els drets de totes aquelles persones que puguin resultar-ne afectades. La defensa dels drets laborals dels funcionaris, interins o no, és el més important. Sense entrar a discutir la seva legalitat i objectius, la proposta a més és contrària a alguns precedents existents en els processos selectius d'aquest Ajuntament.
Potser és necessari recordar que els actes administratitus tenen presumpció de legalitat, mentre no siguin impugnats i anul·lats. Per tant, si hi ha hagut contractacions irregulars i/o il·legals, és responsabilitat de la Corporació, i els sindicats hauríem de reconèixer que potser en el seu moment alguna cosa haguéssim hagut de fer. Però el que per dignitat ara toca és resoldre-ho sense perjudicar les persones i sense enganyar.
Qüestió de perfil?
El passat 19 de maig, la M. Josep Martínez va enviar un correu massiu de comiat perquè un decret d'Alcaldia li extingia el seu contracte d'interinatge de la plaça de tècnica de comerç.
Tot i que en l’interinatge de la M. Josep ja hi constava una data de finalitatzació i que ella no ha volgut exercir cap acció contra la resolució indicada, el fet mereix ser esmentat ja que considerem que es tracta d’una nova mostra de manca de sensibilitat d’una direcció que no sabem cap a on va. D’ençà un temps, la política de personal d’aquesta Corporació es decanta cap a tendències típiques d’uns recursos humans que posen per davant de la qualitat professional de les persones, un “perfil”, entès més a partir de criteris subjectius que no professionals.
El motiu pel qual no se li ha renovat l’interinatge a la M. Josep ha estat no reunir el “perfil” requerit pel lloc en qüestió. El lloc, a diferència del del Marc Balsebre, no s’amortitza. Per tant, alguna altra persona, de qui a partir de dilluns 12 de juny ja coneixem el perfil (físic que no professional), l’ha d’ocupar.
La M. Josep va entrar en aquesta casa fa un any i mig i, en el seu cas, precisament a partir d’un procés selectiu. Va estar mig any amb un interinatge per aquest termini i després se li va prorrogar per dotze mesos. Per tant, durant els sis primers mesos, la M. Josep ja va demostrar la seva capacitat professional i, després d’un any i mig, s’ha de considerar sobradament demostrada. Pel que sembla el seu “perfil” no ha agradat a algú.
Tot i que en l’interinatge de la M. Josep ja hi constava una data de finalitatzació i que ella no ha volgut exercir cap acció contra la resolució indicada, el fet mereix ser esmentat ja que considerem que es tracta d’una nova mostra de manca de sensibilitat d’una direcció que no sabem cap a on va. D’ençà un temps, la política de personal d’aquesta Corporació es decanta cap a tendències típiques d’uns recursos humans que posen per davant de la qualitat professional de les persones, un “perfil”, entès més a partir de criteris subjectius que no professionals.
El motiu pel qual no se li ha renovat l’interinatge a la M. Josep ha estat no reunir el “perfil” requerit pel lloc en qüestió. El lloc, a diferència del del Marc Balsebre, no s’amortitza. Per tant, alguna altra persona, de qui a partir de dilluns 12 de juny ja coneixem el perfil (físic que no professional), l’ha d’ocupar.
La M. Josep va entrar en aquesta casa fa un any i mig i, en el seu cas, precisament a partir d’un procés selectiu. Va estar mig any amb un interinatge per aquest termini i després se li va prorrogar per dotze mesos. Per tant, durant els sis primers mesos, la M. Josep ja va demostrar la seva capacitat professional i, després d’un any i mig, s’ha de considerar sobradament demostrada. Pel que sembla el seu “perfil” no ha agradat a algú.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)