L’article de La Veu sobre la letargia que pateix la negociació del catàleg ha comportat una allau de comentaris que fan palès que els treballadors i les treballadores d’aquest Ajuntament estem indignats i descontents amb un equip de govern que s’apuja els sous un 30% i l’apuja també als màxims directius, creant 4 places de gerència. Què quedarà per a la resta de personal? Engrunes?
Fa molts mesos l’Ajuntament de Mollet del Vallès va iniciar un procés de negociació amb els sindicats representatius del personal que hi treballem per revisar un catàleg de llocs de treball que ha quedat obsolet i que ha sofert múltiples canvis i modificacions (algunes de facto). Ja s’ha dit que el calendari establert en el marc de la negociació de l’Acord de Condicions marcava l’inici de les revisions l’any 2006, que el 2007 s’havia de començar a aplicar i el 2008 havia de finalitzar el procés. D’això, res de res. El més calent és a l’aigüera i ara ens venen la moto d’una pujada a la nòmina de novembre (que com que a 22 d’octubre encara no sabem de quan serà, ja ens imaginem que de misèria) en concepte, això sí que ja ens ho han dit, d’“avançament de catàleg”. Avançament. De què? Que quedi molt clar que el catàleg no és l’instrument per apujar els sous, sinó per valorar adequadament els llocs de treball. Per tant, l’augment que hem de percebre a partir de novembre no hi té res a veure. A més, l’endarreriment que patim en aquest procés de negociació cada cop ens situa més a la cua de la resta d’ajuntaments!
Companys i companyes de l’equip de govern i de l’equip directiu, tot aquest endarreriment comença a fer pensar que no teniu cap interès a tirar endavant aquest procés, que no creieu en absolut que el potencial humà i professional d’aquest ajuntament –tret de vosaltres mateixos– estigui a l’alçada del servei públic al qual, no en tingueu cap dubte, ens devem tot el personal! No heu tingut cap mandra a crear uns nous llocs de treball amb uns sous molt importants que haurien de ser llocs eventuals, per a les persones –funcionàries– del capdamunt de la piràmide organitzativa d’aquest Ajuntament –o sigui, vosaltres mateixos–, així com a augmentar els sous dels polítics. Això és un insult per a la resta de treballadors i treballadores que ens mereixem l’augment de la mateixa manera que els polítics o els directius perquè cadascú ha de fer la feina que li correspongui segons la seva categoria, incloent la dels directius de gestionar bé els seus recursos humans. Una actitud de supèrbia, un defecte detestable que en el pitjor dels casos porta a la prepotència i al despotisme, les pitjors formes, en democràcia, de governar una empresa.
Per cert, recordem a alguns companys i companyes que en aquest tema els sindicats de classe ja anem junts!
Fa molts mesos l’Ajuntament de Mollet del Vallès va iniciar un procés de negociació amb els sindicats representatius del personal que hi treballem per revisar un catàleg de llocs de treball que ha quedat obsolet i que ha sofert múltiples canvis i modificacions (algunes de facto). Ja s’ha dit que el calendari establert en el marc de la negociació de l’Acord de Condicions marcava l’inici de les revisions l’any 2006, que el 2007 s’havia de començar a aplicar i el 2008 havia de finalitzar el procés. D’això, res de res. El més calent és a l’aigüera i ara ens venen la moto d’una pujada a la nòmina de novembre (que com que a 22 d’octubre encara no sabem de quan serà, ja ens imaginem que de misèria) en concepte, això sí que ja ens ho han dit, d’“avançament de catàleg”. Avançament. De què? Que quedi molt clar que el catàleg no és l’instrument per apujar els sous, sinó per valorar adequadament els llocs de treball. Per tant, l’augment que hem de percebre a partir de novembre no hi té res a veure. A més, l’endarreriment que patim en aquest procés de negociació cada cop ens situa més a la cua de la resta d’ajuntaments!
Companys i companyes de l’equip de govern i de l’equip directiu, tot aquest endarreriment comença a fer pensar que no teniu cap interès a tirar endavant aquest procés, que no creieu en absolut que el potencial humà i professional d’aquest ajuntament –tret de vosaltres mateixos– estigui a l’alçada del servei públic al qual, no en tingueu cap dubte, ens devem tot el personal! No heu tingut cap mandra a crear uns nous llocs de treball amb uns sous molt importants que haurien de ser llocs eventuals, per a les persones –funcionàries– del capdamunt de la piràmide organitzativa d’aquest Ajuntament –o sigui, vosaltres mateixos–, així com a augmentar els sous dels polítics. Això és un insult per a la resta de treballadors i treballadores que ens mereixem l’augment de la mateixa manera que els polítics o els directius perquè cadascú ha de fer la feina que li correspongui segons la seva categoria, incloent la dels directius de gestionar bé els seus recursos humans. Una actitud de supèrbia, un defecte detestable que en el pitjor dels casos porta a la prepotència i al despotisme, les pitjors formes, en democràcia, de governar una empresa.
Per cert, recordem a alguns companys i companyes que en aquest tema els sindicats de classe ja anem junts!
