Vista l'editorial del darrer número del butlletí de la secció sindical de CCOO, sembla clar que els seus dirigents han iniciat la precampanya de les properes eleccions sindicals. De fet, un dels punts tractats en la seva darrera assemblea d'afiliats van ser les eleccions sindicals.
Com a toc d'inici, un atac frontal i directe a l'altra força sindical de classe, això sí, amb el corresponent llenguatge críptic i misteriós, propi d'aquell que vol crear un ambient tèrbol i apocalíptic dins del nostre espai de treball.
Com sempre, una de les seves tàctiques és acusar de falta de treball sindical, d'iniciativa i carregar contra els altres. Acusacions que acaben amb la crítica a les darreres afiliacions que ha tingut la UGT.
Els deu coure que una secció sindical com la de la UGT, "sense iniciativa sindical, sense propostes, amb polítiques de panes y fiestas", continuï creixent en afiliació.
El pecat de la UGT, en aquests quatre anys, ha estat tenir veu pròpia, iniciada per un col·lectiu que ha donat aire fresc al sindicalisme de classe, amb propostes pensades i dirigides únicament i exclussiva al conjunt de treballadores i treballadors de l'Ajuntament.
I allò més important, que sempre s'ha presentat davant de les treballadores i treballadors amb humilitat, respecte i honestedat.
Doncs res, si l'altre sindicat vol iniciar la precampanya sindical, a ballar s'ha dit.
Com a toc d'inici, un atac frontal i directe a l'altra força sindical de classe, això sí, amb el corresponent llenguatge críptic i misteriós, propi d'aquell que vol crear un ambient tèrbol i apocalíptic dins del nostre espai de treball.
Com sempre, una de les seves tàctiques és acusar de falta de treball sindical, d'iniciativa i carregar contra els altres. Acusacions que acaben amb la crítica a les darreres afiliacions que ha tingut la UGT.
Els deu coure que una secció sindical com la de la UGT, "sense iniciativa sindical, sense propostes, amb polítiques de panes y fiestas", continuï creixent en afiliació.
El pecat de la UGT, en aquests quatre anys, ha estat tenir veu pròpia, iniciada per un col·lectiu que ha donat aire fresc al sindicalisme de classe, amb propostes pensades i dirigides únicament i exclussiva al conjunt de treballadores i treballadors de l'Ajuntament.
I allò més important, que sempre s'ha presentat davant de les treballadores i treballadors amb humilitat, respecte i honestedat.
Doncs res, si l'altre sindicat vol iniciar la precampanya sindical, a ballar s'ha dit.

