La Redacció de LA VEU es reserva el dret de no publicar aquells comentaris o col•laboracions inadequats

Nota informativa

La secció sindical de la UGT, arran de les mobilitzacions iniciades pels companys i companyes de la secció sindical de CCOO, vol manifestar el següent:

1.CCOO ha iniciat aquesta acció reivindicativa de manera unilateral, sense fer cap acostament a les altres forces sindicals, especialment a la UGT, que és l’altre sindicat de classe i signant de l’Acord de Condicions.

2. Pel que fa a la demora del compliments dels acords, la percepció de la UGT és que ve de lluny, però ara s'hi ha posat fil a l'agulla. Recordem que hi ha hagut tres acords de condicions que incloïen la necessitat d'aprovar uns reglaments (1996-1998-2001). Recordem, també, com va costar l'anterior valoració de llocs de treball, iniciada el 1996 i conclosa, amb més pena que glòria, el 2001.

En la valoració dels compliments/incompliments d'acords amb la Corporació suposem que CCOO ha tingut en compte la revaloració de llocs tipus per als oficials de les brigades i els/les educadors/es de carrer, ara socials. ¿Que potser eren els únics col·lectius que van quedar damnificats amb el catàleg? ¿Que no recordem la infravaloració dels tècnics mitjans i d'altres llocs tipus dins del col·lectiu de l'administració?

Des de la UGT hem demanat a la Corporació que, davant l'endarreriment de l'estudi i valoració dels llocs de treball, apliqui l'any 2007 la Disposició Transitòria Quarta de l'Acord de Condicions i Conveni Col·lectiu, corresponent amb un increment del 0,9 % de la massa salarial. Esperem que la resposta sigui favorable.

3. L’increment del nombre de persones en situació d’interinatge en aquesta legislatura municipal és també un tema preocupant. Però, cal tenir clar que els responsables principals d’aquesta situació són la Corporació i CCOO que van acordar aparcar la convocatòria de les ofertes públiques fins a l'aprovació, primer de l'Acord de Condicions i segon, dels reglaments i manual de seguretat i presència.

UGT reconeix que, amb el silenci, hem contribuït a aquesta situació, però cal dir que, des de l’inici de la Mesa dels reglaments, la UGT ha mantingut que no es podia condicionar la regulació dels interinatges a les negociacions. D’aquí que a partir de disposar de la relació de tots els llocs en situació precària, hem cregut que no era admissible més demora en la seva regulació, que ja s'ha iniciat amb els interinatges coberts per via d’urgència. PER TANT, ESTEM EN EL CAMI D’ELIMINAR LA PRECARIETAT i AMB LA PARTICIPACIÓ DE TOTS ELS SINDICATS.

I, no enganyem ningú si diem que aquest camí per regularitzar la situació passa per seguir la legislació, amb eines com el reglament de selecció, promoció interna i provisió de llocs de treball, única forma valida de consolidar els llocs de treball.

5. Un altre aspecte que ens preocupa és la sentència de 30 de juny de 2006, que CCOO demana que s’apliqui. Cal dir que, si això passa, comporta un greu perjudici als treballadors i treballadores afectats per l'anul·lació de la relació de llocs de treball de 2003. Obliga a aquestes persones a retonar les retribucions percebudes arran de la requalificació dels seus llocs de treball. Aquests treballadors i treballadores, a més, han patit una situació d'indefensió davant del procés judicial ja que no han tingut l'oportunitat legal de participar en el procés.

Aquests fets són conseqüència d'una situació de prepotència de l'anterior prefectura de Recursos Humans, emparada per l'equip de govern del moment, de la qual l'actual no se'n pot desentendre.

Des de la UGT oferim els nostres serveis jurídics per a la defensa dels treballadors i treballadores afectats.

"La mesa de negociació més important de l'any"

Respecte a la no assistència de la UGT a la Mesa de Negociació “més important de l’any”, la nostra secció vol fer les puntualitzacions següents:

1. La UGT va informar a totes les parts que no podia assistir a la reunió, i a diferència d’altres meses de negociació d’aquest mateix any, aquesta no es va posposar.

2. Pel que es veu ara, per a CCOO, altres meses com la dels reglaments de selecció, promoció i provisió de llocs de treball, la de segona activitat, la de seguretat i presència o la de catàleg tenen categoria de segona.

Així doncs, allò que dèiem entre línies a l’article El reglament perdut, amb aquesta manifestació de la direcció de CCOO pren categoria de veritat absoluta. Estem, doncs, en un procés negociador innecessari que, a més, ha estat condició si ne qua non del sindicat majoritari per signar l’Acord de Condicions i el Conveni.

I les meses de negociació per a aprovar les bases dels diferents processos selectius i modificacions de plantilla, no són igual d’importants?

3. Companys de la direcció de CCOO, que us il·lumini algú amb més imaginació a l’hora de criticar-nos perquè els vostres arguments estan més que suats. Per cert, això d’aixopluc del poder, ho deveu dir per l’enyor que teniu de les dues anteriors prefectures de Recursos Humans, aquelles que havien de posar en marxa el “reglament perdut” i que durant els dos darrers anys (2003-2005) es van deixar en el calaix l’aprovació i convocatòria d’oferta pública, i alguns llocs d’afiliats a CCOO i membres sortint de l’executiva.

Seguretat i Salut

El Comitè de Seguretat i Salut està treballant per trobar solució a problemes que es van detectant i als recollits en l’informe presentat al regidor d'Organització i Recursos Humans amb data 10 de maig de 2006. L’informe evidencia una acumulació de problemes que, incomprensiblement, s’arrosseguen des de 2004.

Aquest any, dels 22 punts recollits a l’informe per donar solució abans de l'octubre, s'ha fet, o s’ha iniciat el procés per fer-ho, en 16 punts. La resta està pendent de discussió. Per tant, la valoració que fem de la feina feta pel comitè és positiva ja que, malgrat l’endarreriment, anem avançant. Això no significa que no haguem de ser crítics amb la demora en certs processos o problemes, que, per interès d’uns o d’altres, s’estan allargant massa. En aquest sentit, des de la UGT considerem objectiu prioritari solucionar el problema, de tots conegut, que pateixen els companys i companyes que treballen a l’edifici de Jaume I.

Pel que fa a la creació d’un Servei de Prevenció propi, la nostra opinió és que suposarà una major eficàcia, però, vistos els avenços esmentats i les necessitats pendents, a diferència del sindicat majoritari, no ho considerem una de les urgències donat que el servei està cobert amb la modalitat prevista a la llei.

L’últim CSS va ser de caràcter extraordinari. El grup de treball va presentar els resultats de la informació recollida en les enquestes d’Avaluació de Riscos Psicosocials. Aquesta informació serà traslladada a tots els treballadors i treballadores i serà l’eina mitjançant la qual el grup avaluarà els possibles indicis dels factors de risc detectats. A partir d’aquí, proposarà mesures per eliminar-los.

De l’encert en la identificació dels indicis en depèn l’eficàcia per paliar els riscos. Per això, la UGT va proposar al Comitè incloure en el contracte amb la Mútua, la utilització de tècniques qualitatives, com ara les entrevistes i els grups de discussió (reunió d’un grup aleatori de treballadors/es amb un tècnic, per discutir els problemes i poder extreure conclusions). Això permetrà ser més rigorosos amb la situació real. La proposta es va acceptar i serà traslladada a la Corporació, amb l’objectiu de convèncer-la que aquesta inversió suposa millorar substancialment el resultat final.

Breus

Entre els alumnes de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) una afiliada de CCOO ha difós la convocatòria pública de places d'auxiliar administratiu a l'Ajuntament de Mollet del Vallès. Casualment, publicita com avantatges per treballar en aquest Ajuntament, que hi ha un bon Acord de Condicions, un bon Catàleg i un bon ambient de treball.

Molta sort!

Des d'aquest bloc enviem els millors desitjos al company Julio Amaro. Durant anys, un bon company de treball, tant en l’àmbit laboral com sindical. Et desitgem el millor en aquesta nova etapa.

L'acudit (23/11/2006)

Gràcies a la “generositat” de l’Enric Alonso, ara en som cinc!

Enhorabona als companys i a les companyes del comitè d’empresa de la UGT a l’Institut Municipal d’Educació (IME)!
El passat 19 d’abril, l’IME va celebrar eleccions per triar la seva representació sindical. La UGT va ser l’única candidatura que s’hi va presentar i va obtenir 38 dels 39 vots emesos, amb una participació del 83%. La UGT ha guanyat per golejada, malgrat el joc brut de l’Enric Alonso qui veient que no aconseguia persones per formar candidatura, s’ha dedicat a boicotejar el procés amb mala fe, amb la seva fixació per negar l’altre.
Primerament, en la constitució de la mesa electoral, l’Enric es va presentar al procés i va demanar que s’aturés, al·legant un error en el recompte del personal empleat de l’IME. Segons deia, la llista electoral havia de ser de cinc candidats per comptes de la que es presentava, que era de tres. La mesa es va constituir, amb una llista de cinc candidats per part d’UGT per formar un comitè d’empresa. CCOO no tenia llista. El procés electoral va seguir el seu curs i el 19 d’abril es varen celebrar les eleccions amb els resultats esmentats. Aleshores, van impugnar el procés perquè deien, paradoxalment, que havien de ser tres delegats i no cinc. O sigui, tot el contrari del que havien dit primer. Tornàvem al principi!
El 10 de maig, hi va haver un arbitratge a la Delegació de Treball. El laude arbitral va disposar “desestimar la impugnació presentada en data 2 de maig…”, perquè el “sr. Enric Alonso en qualitat de representant de CCOO”, era present en “el moment de constitució de la Mesa i… estava en condicions de conèixer el fet que ara s’impugna”.
No conformes, el 25 de maig, van interposar demanda contra la UGT i l’IME al jutjat social. A finals de juny la sentència va DESESTIMAR la demanda perquè, tal com diu és “indubitado que un representante de CCOO estaba presente en 3/3/2006, momento de constitución de la mesa electoral en el que se acordó que el número de representantes eran cinco”. Per tant, legitima la decisió de la Mesa electoral, formalment constituïda i dicta l’absolució dels demandats “de todos los pedimentos deducidos en su contra confirmando el laudo impugnado”.
Finalment, i amb un retard de dos mesos i mig, gràcies a l’afany de poder del nostre “company”, la UGT té comitè d’empresa amb cinc delegats. En aquests moments el comitè ja està treballant en l’elaboració del proper conveni per a tot el personal de l’IME. Ànims i bona feina!

El reglament perdut

Al Ple de 25 de setembre, la sociovergència molletena (PSC i CiU) amb el consentiment de part de l’oposició (PP i l’Entensa, qui els ha vist) van aprovar el reglament de selecció, promoció interna i provisió de llocs de treball, sense la ratificació dels representants sindicals.
Després de cinc mesos de negociació entre la Corporació i els sindicats, quedava valorar el document remès per la comissió d’estudi. Com que aquesta fase no s’ha fet, el document aprovat al Ple, tot i mantenir substancialment el text acordat amb els sindicats, incorpora suficients deficiències tècniques i de fons que forcen els sindicats a presentar, en la fase d’exposició, al·legacions a un text del qual en som coautors.
UGT lamenta, per enèsima vegada, que els representants de la Corporació prenguin actituds de desgast que acaben afectant a tots els interlocutors socials, però, en aquest cas, a un més que als altres.
Sabíeu que l’Ajuntament de Mollet del Vallès, ja disposava d’un instrument jurídic anomenat Reglament de selecció, promoció i provisió de llocs de treball, aprovat a principis dels anys noranta?
Doncs, l’actual direcció d’UGT, incorporada a principis de 2000, no en teníem coneixement. Durant cinc mesos hem treballat amb la idea que no existia cap reglament. Entenem que els actuals membres de la Corporació tampoc el coneixien. Però, sabeu qui ens ha ensenyat l’esmentat text normatiu com qui ha trobat l’evangeli de Judes? Doncs, els altres sindicats.
Des de la UGT us volem dir que aquest fet comporta un seguit de conseqüències desencoratjadores:
1) La Corporació, com a institució, es veu afectada per un mal funcionament dels seus serveis, el qual s’agreuja quan la persona que va negociar per CCOO aquell text als anys 90 fou poc després nomenat cap de Recursos Humans, i per tant, perfecte coneixedor de l’existència d’aquell reglament. I, el que és pitjor, garant del seu compliment durant més de dotze anys.
2) L’actual direcció de CCOO ha dit, amb la boca ben oberta, que calia un text d’aquestes característiques per posar fi a determinada política de contractació de personal d’aquest Ajuntament i ha insistit a posar-ho com a addicional a l’Acord de Condicions. UGT no s’hi ha oposat, però ha manifestat que només calia aprovar unes bases generals, que en definitiva, són l’eina de concreció de la llei de contractació de la funció pública que és el marc normatiu superior.
3) Quina garantia oferim els sindicats que no és permetrà una nova situació de contractació irregular un cop aprovat el nou reglament, si fa quinze anys ja se’n va aprovar un que ha quedat en l’oblit. Estem perdent el temps? UGT ens sentim avergonyits, enganyats i estafats.
Ara fa uns sis anys UGT va publicar un seguit d’articles sobre la connivència, volguda o no, de la Corporació amb determinat sindicat. Santa innocència, allò era pecata minuta.
Les dones i homes de la UGT de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, ens creiem que l’acció sindical té un objectiu i un lloc en el marc de les relacions laborals i del teixit social, però d’aquí a fer-ne una professió maquiavèlica i perversa hi ha un abisme.