La Redacció de LA VEU es reserva el dret de no publicar aquells comentaris o col•laboracions inadequats

Ja n’hi ha prou de perjudicis!

Tot i els esforços en els darrers dos anys per incidir en un canvi en la política de contractació, l'empresa segueix amb la seva opacitat. És cert que amb l'aprovació del Reglament de selecció de personal, la creació de la borsa de treball i el procés de regularització dels interinatges s'observa un canvi, però les darreres actuacions no ens conviden a ser optimistes.
Els polítics d’aquest ajuntament, l'equip de govern i els alts càrrecs que els assessoren, semblen estar instal·lats en la idea que l'ordenament jurídic és un obstacle per poder portar a terme els seus objectius i propostes. I per això, o l'obvien sense manies o el desvirtuen, també, sense escrúpols. Això en un estat democràtic i de dret és molt lamentable i més en administracions governades per partits d'esquerra, que s'omplen la boca de les seves lluites contra la dictadura.
Darrerament tenim alguns exemples de contractació amb caràcter d'urgència, sense donar compte al Ple i publicar-ho; de provisió de llocs de treball vacants amb persones adscrites a altres llocs de treball, també en algun cas de forma interina, sense fer un procés de promoció interna. I, també, d’increment de l'oferta de llocs en convocatòries publicades i amb el procés selectiu iniciat, sense haver-ho establert en les bases que regulen el procés selectiu.
La UGT no està per generar perjudicis a les persones que participen en processos selectius. Però, el conjunt de l'actuació descrita és absolutament reprovable i així ens ho han manifestat moltes persones en els comentaris al darrer article de La Veu que ens ha permés constatar allò que tots ja sabem: una sèrie de neguits i pensaments desmotivadors que planegen sobre els treballadors i treballadores d’aquesta casa. Això reforça la idea que cal un canvi real i urgent.
L’empresa ha de fer un gir radical en la seva desencertada política de personal, que deixa els treballadors i les treballadores en una situació constant d’inseguretat laboral i no fa sinó potenciar la desmotivació i la idea que no hi ha res a fer.
No considerem oportú que, havent aconseguit la lamentable fita de ser un dels ajuntaments més mal pagats, haguem de suportar, a més, la inseguretat generada per les deficients decisions a l’hora de seleccionar i proveir els llocs de treball. Aquestes deficiències no fan més que perjudicar els nostres drets laborals fonamentals com a treballadors de l’Administració Pública.
Treballarem per evitar que situacions com les que s’han produït darrerament no es tornin a produir. Creiem que l’estabilitat laboral i també la seguretat en el lloc de treball són drets als quals no s’ha de renunciar. No hi ha res que ho justifiqui.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta corporació està, potser acostumada a la no actuació, i potser és hora ja que sigueu contundents d'una vegada per tal d'aturar aquest tren que no ens porta enlloc.
El principi de legalitat no ha de ser incompatible amb els interessos dels treballadors, els quals sempre amb un procediment net, gaudiran d'una estabilitat més ferma.

Anònim ha dit...

aquest reglament no val per res. i l'empresa ho sap. per això no el respecta.

Anònim ha dit...

Si no ets amic d'algú que tingui força i pugui pressionar-demanar, o tens el carnet de militant d'algun sindicat o d'algun partit que mani... ja has begut oli. Res a fer. Això va ser així al franqusiem i ho és ara a Mollet

Anònim ha dit...

I no és possible somiar que si pressionem molt tots nosaltres aconseguiren alguna cosa?
Hem de deixat perdre aquesta batalla?

Anònim ha dit...

Una consulta: ara que canvia el govern, tenim possibilitats de millorar? Esperem que l'empresa ens escolti i poguem millorar, almenys, pel que fa a la provisió de llocs de treball. Cal aplicar el nou Estatut de la Funció¨Pública. Crec que els ànims entre els treballadors no són bons. Hi ha desmotivació i despreocupació. Si la corporació vol una ciutat millor, també ha de motivar als seus treballadors perquè sentin els colors de la seva il·lusió. Ara per ara, les persones estem decebudes amb les últimes fites. Volem un canvi!

Anònim ha dit...

Es una gran pena que es pensi en el personal com el capítol 1 d'un pressupost, i no com a empleats públics que ténen l'orgull de treballar al servei dels seus conciutadans, sino que al final més aviat ténen una mena de "vergonya" per ser-ho!

Anònima veneciana!