Vista l'editorial del darrer número del butlletí de la secció sindical de CCOO, sembla clar que els seus dirigents han iniciat la precampanya de les properes eleccions sindicals. De fet, un dels punts tractats en la seva darrera assemblea d'afiliats van ser les eleccions sindicals.
Com a toc d'inici, un atac frontal i directe a l'altra força sindical de classe, això sí, amb el corresponent llenguatge críptic i misteriós, propi d'aquell que vol crear un ambient tèrbol i apocalíptic dins del nostre espai de treball.
Com sempre, una de les seves tàctiques és acusar de falta de treball sindical, d'iniciativa i carregar contra els altres. Acusacions que acaben amb la crítica a les darreres afiliacions que ha tingut la UGT.
Els deu coure que una secció sindical com la de la UGT, "sense iniciativa sindical, sense propostes, amb polítiques de panes y fiestas", continuï creixent en afiliació.
El pecat de la UGT, en aquests quatre anys, ha estat tenir veu pròpia, iniciada per un col·lectiu que ha donat aire fresc al sindicalisme de classe, amb propostes pensades i dirigides únicament i exclussiva al conjunt de treballadores i treballadors de l'Ajuntament.
I allò més important, que sempre s'ha presentat davant de les treballadores i treballadors amb humilitat, respecte i honestedat.
Doncs res, si l'altre sindicat vol iniciar la precampanya sindical, a ballar s'ha dit.
Què és l’avaluació de riscos psicosocials, què pretén i com hi participem els/les treballadors/es són qüestions de les quals estem informant mitjançant els recursos establers pel grup de treball (carta, Power Point, sessions informatives…).
A la darrera assemblea d’afiliats/es de la UGT vam poder recollir opinions i inquietuds sobre el tema i traslladar-los a les reunions del grup de treball. La garantia de confidencialitat va ser un dels temes més qüestionats. En aquest sentit, el tipus de qüestionari amb preguntes tancades impossibilita el reconeixement de la cal·ligrafia i la documentació, un cop utilitzada pels tècnics, serà destruïda.
Una vegada els tècnics avaluïn els resultats, faran propostes de mesures necessàries i començarem a demanar-ne l’aplicació. La participació de tots i totes és l’eina més eficaç perquè l’avaluació no quedi en paper mullat.
És per això que us demanem que ompliu els qüestionaris que ens arribaran, de manera que poguem obtenir una “fotografia psicosocial” ajustada a la realitat laboral.
La Llei de Prevenció de Riscos Laborals descriu el Comité de Seguretat i Salut (CSS) com l’òrgan de trobada entre representants del personal laboral i de l’empresa per al desenvolupament de les funcions de l’àmbit, amb una participació equilibrada. Aquest grup ha de treballar amb una metodologia que garanteixi els principis d’eficàcia i coordinació.
Als CSS dels dies 13 i 20 de març s’han introduït algunes eines per agilitzar l’endarreriment que fa temps que s’arrossega i que s’ha fet palès en debatre, a les últimes reunions, la redacció de l’informe de temes pendents i la temporalització de les solucions.
S’ha decidit incloure el/la Cap dels Serveis Técnics de l’Ajuntament com a membre permanent, que se sumarà al personal de la mútua i als representants de l’Organització i dels treballadors/es. Així es facilitarà, d’una banda un debat allunyat de monòlegs teatrals, i d’altra banda, es permetrà l’assumpció directa, i sense intermediaris, de responsabilitats per part de l’àrea que pertoqui segons el problema que es tracti. La feina a fer és de gran magnitud.
Deixant de banda els motius del retard, s’està demanant la creació d’un Servei Propi de Prevenció de Riscos Laborals, tal i com es va incloure a l'Acord de Condicions vigent (en aquest sentit ja vàrem manifestar la nostra opinió pel que fa a l’amortització de la plaça de tècnic de prevenció i riscos laborals a La Veu núm. 13). En l’Acord, s'especifica la progressiva implementació d’aquesta modalitat amb recursos humans i materials propis. Cal fer una transició segura del servei extern al propi que es materialitzi en la millora de los condicions de treball. Però, mentrestant, hem de treballar per garantir un servei que cobreixi les necessitats d'aquest Ajuntament en matèria de prevenció.
Cal destacar la importància, en el si del CSS, del compromís signat per totes les parts a prendre les mesures necessàries, un cop tinguem els resultats de l'avaluació de riscos psicosocials.
El mobbing o assetjament moral laboral està de moda. Tothom en parla, però de vegades es confonen els conceptes.
Hem trobat moltes definicions de què és el mobbing, i de totes elles la que ens ha semblat més completa és la que el defineix com "una situació en la que una persona (o grup de persones) exerceix una violència psicològica extrema, de forma sistemàtica i recurrent i durant un temps prolongat sobre una altra persona o persones en el lloc de treball amb la finalitat de destruir les xarxes de comunicació de la víctima o víctimes, destruir la seva reputació, pertorbar l'exercici de les seves tasques i aconseguir finalment que aquesta persona o persones acabin abandonant el seu lloc de treball".
Encara que la major part de les vegades la persona assetjadora és un superior, aquesta no és una condició imprescindible. Pot assetjar un inferior, un grup de companys o fins i tot alguna persona escudant-se en una organització.
Hem dit que la finalitat última de la persona assetjadora és que la persona assetjada abandoni el seu lloc de treball, però és clar que no sempre s'aconsegueix aquest objectiu, sobretot en organitzacions com l'administració pública on el lloc de treball gaudeix d'una important estabilitat. Llavors la persona assetjada desenvolupa patologies que deriven majoritàriament en la depressió i en la destrucció de l'autoestima.
De la definició s’extreu que, legalment, no qualsevol conducta ofensiva o agressiva en el lloc de treball pot ser considerada mobbing, sinó que cal que es donin una sèrie de condicions. Si teniu dubtes sobre aquest tema, o penseu que podeu estar patint una situació de mobbing, no dubteu a consultar-nos.
Tu sí, tu no, tu sí, tu no ...
