El mobbing o assetjament moral laboral està de moda. Tothom en parla, però de vegades es confonen els conceptes.
Hem trobat moltes definicions de què és el mobbing, i de totes elles la que ens ha semblat més completa és la que el defineix com "una situació en la que una persona (o grup de persones) exerceix una violència psicològica extrema, de forma sistemàtica i recurrent i durant un temps prolongat sobre una altra persona o persones en el lloc de treball amb la finalitat de destruir les xarxes de comunicació de la víctima o víctimes, destruir la seva reputació, pertorbar l'exercici de les seves tasques i aconseguir finalment que aquesta persona o persones acabin abandonant el seu lloc de treball".
Encara que la major part de les vegades la persona assetjadora és un superior, aquesta no és una condició imprescindible. Pot assetjar un inferior, un grup de companys o fins i tot alguna persona escudant-se en una organització.
Hem dit que la finalitat última de la persona assetjadora és que la persona assetjada abandoni el seu lloc de treball, però és clar que no sempre s'aconsegueix aquest objectiu, sobretot en organitzacions com l'administració pública on el lloc de treball gaudeix d'una important estabilitat. Llavors la persona assetjada desenvolupa patologies que deriven majoritàriament en la depressió i en la destrucció de l'autoestima.
De la definició s’extreu que, legalment, no qualsevol conducta ofensiva o agressiva en el lloc de treball pot ser considerada mobbing, sinó que cal que es donin una sèrie de condicions. Si teniu dubtes sobre aquest tema, o penseu que podeu estar patint una situació de mobbing, no dubteu a consultar-nos.
Hem trobat moltes definicions de què és el mobbing, i de totes elles la que ens ha semblat més completa és la que el defineix com "una situació en la que una persona (o grup de persones) exerceix una violència psicològica extrema, de forma sistemàtica i recurrent i durant un temps prolongat sobre una altra persona o persones en el lloc de treball amb la finalitat de destruir les xarxes de comunicació de la víctima o víctimes, destruir la seva reputació, pertorbar l'exercici de les seves tasques i aconseguir finalment que aquesta persona o persones acabin abandonant el seu lloc de treball".
Encara que la major part de les vegades la persona assetjadora és un superior, aquesta no és una condició imprescindible. Pot assetjar un inferior, un grup de companys o fins i tot alguna persona escudant-se en una organització.
Hem dit que la finalitat última de la persona assetjadora és que la persona assetjada abandoni el seu lloc de treball, però és clar que no sempre s'aconsegueix aquest objectiu, sobretot en organitzacions com l'administració pública on el lloc de treball gaudeix d'una important estabilitat. Llavors la persona assetjada desenvolupa patologies que deriven majoritàriament en la depressió i en la destrucció de l'autoestima.
De la definició s’extreu que, legalment, no qualsevol conducta ofensiva o agressiva en el lloc de treball pot ser considerada mobbing, sinó que cal que es donin una sèrie de condicions. Si teniu dubtes sobre aquest tema, o penseu que podeu estar patint una situació de mobbing, no dubteu a consultar-nos.
5 comentaris:
Os habéis olvidado del acoso sindical. Es decir, del "mobing" que hace un/a delegado contra su superior o sus compañeros. Preguntad a CCOO que conoce muy bien esta táctica.
Està reflectit en les preguntes del meravellòs qüestionari de riscos, aquest mobbing síndical??
Sería bo que sortís també no creieu?
Es veu que hi ha algunes persones de la casa expertes en mobbing, podria fer algunes reflexions...
Pels comentaris anteriors noto que està molt estesa la sensació que estem sotmesos al mobbing des de mil flancs. La reflexió sobre el mobbing sindical és per fer-nos meditar a fons
COMO SE DEFIENDE UNO DEL ACOSO DE SU PROPIO SINDICATO POR QUE YA NO LE INTERESAN SUS SERVICIOS SINDICALES POR SER DEMASIADO CLARO?
Publica un comentari a l'entrada