Vista l'editorial del darrer número del butlletí de la secció sindical de CCOO, sembla clar que els seus dirigents han iniciat la precampanya de les properes eleccions sindicals. De fet, un dels punts tractats en la seva darrera assemblea d'afiliats van ser les eleccions sindicals.
Com a toc d'inici, un atac frontal i directe a l'altra força sindical de classe, això sí, amb el corresponent llenguatge críptic i misteriós, propi d'aquell que vol crear un ambient tèrbol i apocalíptic dins del nostre espai de treball.
Com sempre, una de les seves tàctiques és acusar de falta de treball sindical, d'iniciativa i carregar contra els altres. Acusacions que acaben amb la crítica a les darreres afiliacions que ha tingut la UGT.
Els deu coure que una secció sindical com la de la UGT, "sense iniciativa sindical, sense propostes, amb polítiques de panes y fiestas", continuï creixent en afiliació.
El pecat de la UGT, en aquests quatre anys, ha estat tenir veu pròpia, iniciada per un col·lectiu que ha donat aire fresc al sindicalisme de classe, amb propostes pensades i dirigides únicament i exclussiva al conjunt de treballadores i treballadors de l'Ajuntament.
I allò més important, que sempre s'ha presentat davant de les treballadores i treballadors amb humilitat, respecte i honestedat.
Doncs res, si l'altre sindicat vol iniciar la precampanya sindical, a ballar s'ha dit.
Com a toc d'inici, un atac frontal i directe a l'altra força sindical de classe, això sí, amb el corresponent llenguatge críptic i misteriós, propi d'aquell que vol crear un ambient tèrbol i apocalíptic dins del nostre espai de treball.
Com sempre, una de les seves tàctiques és acusar de falta de treball sindical, d'iniciativa i carregar contra els altres. Acusacions que acaben amb la crítica a les darreres afiliacions que ha tingut la UGT.
Els deu coure que una secció sindical com la de la UGT, "sense iniciativa sindical, sense propostes, amb polítiques de panes y fiestas", continuï creixent en afiliació.
El pecat de la UGT, en aquests quatre anys, ha estat tenir veu pròpia, iniciada per un col·lectiu que ha donat aire fresc al sindicalisme de classe, amb propostes pensades i dirigides únicament i exclussiva al conjunt de treballadores i treballadors de l'Ajuntament.
I allò més important, que sempre s'ha presentat davant de les treballadores i treballadors amb humilitat, respecte i honestedat.
Doncs res, si l'altre sindicat vol iniciar la precampanya sindical, a ballar s'ha dit.
5 comentaris:
Els de l'altre sindicat que vaigin fent la seva. L'enfrenament no a de ser de dos sindicats sinó del nostre sindicat amb l'empresa. Hi ha molta feina a fer i no si val a jugar brut. Més enllà del sindicalisme de CCOO, és enccara més preocupant veure que qui dirigeix la casa ho fa amb tanta incapacitat.
Deu ser per aquest començament de la precampanya, que el seu pamflet té una tirada de 500 exemplars. Si tenim en compte que el nombre total de treballadors/res és bastant menor i que alguns han donat de baixa la subscripció, podríem assegurar que la tirada podria ser un 40% menor.
Tot això suposa alguns pins i calamars més del compte, tal com algú ja va apuntar fa temps.
500 exemplars..?? no pot ser on està les sostenibilitits mesures ecologicament correctes?, d'ha de tallar amb la tala de pins inofensius i la cloració de les aigües. Fora panfletus, fora campanyes il.licites, fora impresentables.
Benvinguts aires nous i frescos.
És increïble! Per comptes d'escriure editorials tan críptiques, que necessiten un manual d'interpretació, més valdria que fessin autocrítica. Per exemple, parlen d'allò "injustificable en democràcia". Que potser es refereixen a la seva actuació en l'anterior catàleg quan van posar-lo a votació?
Recordem que va sortir un NO a l'assemblea i varen repetir la votació i, en el següent recompte, casualment, va sortir un SÍ de més. Això és democràcia? Qui en va sortir beneficiat?
Si, és cert una votació a mà alçada de la qual no es va donar publicitat amb només una representació dels treballadors no amb TOTS els treballadors.
Va ser una maquinació.
Molt bo anònim per recordar-ho, perquè no tornin mai més aquells temps
Publica un comentari a l'entrada