Nota informativa

La secció sindical de la UGT, arran de les mobilitzacions iniciades pels companys i companyes de la secció sindical de CCOO, vol manifestar el següent:

1.CCOO ha iniciat aquesta acció reivindicativa de manera unilateral, sense fer cap acostament a les altres forces sindicals, especialment a la UGT, que és l’altre sindicat de classe i signant de l’Acord de Condicions.

2. Pel que fa a la demora del compliments dels acords, la percepció de la UGT és que ve de lluny, però ara s'hi ha posat fil a l'agulla. Recordem que hi ha hagut tres acords de condicions que incloïen la necessitat d'aprovar uns reglaments (1996-1998-2001). Recordem, també, com va costar l'anterior valoració de llocs de treball, iniciada el 1996 i conclosa, amb més pena que glòria, el 2001.

En la valoració dels compliments/incompliments d'acords amb la Corporació suposem que CCOO ha tingut en compte la revaloració de llocs tipus per als oficials de les brigades i els/les educadors/es de carrer, ara socials. ¿Que potser eren els únics col·lectius que van quedar damnificats amb el catàleg? ¿Que no recordem la infravaloració dels tècnics mitjans i d'altres llocs tipus dins del col·lectiu de l'administració?

Des de la UGT hem demanat a la Corporació que, davant l'endarreriment de l'estudi i valoració dels llocs de treball, apliqui l'any 2007 la Disposició Transitòria Quarta de l'Acord de Condicions i Conveni Col·lectiu, corresponent amb un increment del 0,9 % de la massa salarial. Esperem que la resposta sigui favorable.

3. L’increment del nombre de persones en situació d’interinatge en aquesta legislatura municipal és també un tema preocupant. Però, cal tenir clar que els responsables principals d’aquesta situació són la Corporació i CCOO que van acordar aparcar la convocatòria de les ofertes públiques fins a l'aprovació, primer de l'Acord de Condicions i segon, dels reglaments i manual de seguretat i presència.

UGT reconeix que, amb el silenci, hem contribuït a aquesta situació, però cal dir que, des de l’inici de la Mesa dels reglaments, la UGT ha mantingut que no es podia condicionar la regulació dels interinatges a les negociacions. D’aquí que a partir de disposar de la relació de tots els llocs en situació precària, hem cregut que no era admissible més demora en la seva regulació, que ja s'ha iniciat amb els interinatges coberts per via d’urgència. PER TANT, ESTEM EN EL CAMI D’ELIMINAR LA PRECARIETAT i AMB LA PARTICIPACIÓ DE TOTS ELS SINDICATS.

I, no enganyem ningú si diem que aquest camí per regularitzar la situació passa per seguir la legislació, amb eines com el reglament de selecció, promoció interna i provisió de llocs de treball, única forma valida de consolidar els llocs de treball.

5. Un altre aspecte que ens preocupa és la sentència de 30 de juny de 2006, que CCOO demana que s’apliqui. Cal dir que, si això passa, comporta un greu perjudici als treballadors i treballadores afectats per l'anul·lació de la relació de llocs de treball de 2003. Obliga a aquestes persones a retonar les retribucions percebudes arran de la requalificació dels seus llocs de treball. Aquests treballadors i treballadores, a més, han patit una situació d'indefensió davant del procés judicial ja que no han tingut l'oportunitat legal de participar en el procés.

Aquests fets són conseqüència d'una situació de prepotència de l'anterior prefectura de Recursos Humans, emparada per l'equip de govern del moment, de la qual l'actual no se'n pot desentendre.

Des de la UGT oferim els nostres serveis jurídics per a la defensa dels treballadors i treballadores afectats.

"La mesa de negociació més important de l'any"

Respecte a la no assistència de la UGT a la Mesa de Negociació “més important de l’any”, la nostra secció vol fer les puntualitzacions següents:

1. La UGT va informar a totes les parts que no podia assistir a la reunió, i a diferència d’altres meses de negociació d’aquest mateix any, aquesta no es va posposar.

2. Pel que es veu ara, per a CCOO, altres meses com la dels reglaments de selecció, promoció i provisió de llocs de treball, la de segona activitat, la de seguretat i presència o la de catàleg tenen categoria de segona.

Així doncs, allò que dèiem entre línies a l’article El reglament perdut, amb aquesta manifestació de la direcció de CCOO pren categoria de veritat absoluta. Estem, doncs, en un procés negociador innecessari que, a més, ha estat condició si ne qua non del sindicat majoritari per signar l’Acord de Condicions i el Conveni.

I les meses de negociació per a aprovar les bases dels diferents processos selectius i modificacions de plantilla, no són igual d’importants?

3. Companys de la direcció de CCOO, que us il·lumini algú amb més imaginació a l’hora de criticar-nos perquè els vostres arguments estan més que suats. Per cert, això d’aixopluc del poder, ho deveu dir per l’enyor que teniu de les dues anteriors prefectures de Recursos Humans, aquelles que havien de posar en marxa el “reglament perdut” i que durant els dos darrers anys (2003-2005) es van deixar en el calaix l’aprovació i convocatòria d’oferta pública, i alguns llocs d’afiliats a CCOO i membres sortint de l’executiva.

Seguretat i Salut

El Comitè de Seguretat i Salut està treballant per trobar solució a problemes que es van detectant i als recollits en l’informe presentat al regidor d'Organització i Recursos Humans amb data 10 de maig de 2006. L’informe evidencia una acumulació de problemes que, incomprensiblement, s’arrosseguen des de 2004.

Aquest any, dels 22 punts recollits a l’informe per donar solució abans de l'octubre, s'ha fet, o s’ha iniciat el procés per fer-ho, en 16 punts. La resta està pendent de discussió. Per tant, la valoració que fem de la feina feta pel comitè és positiva ja que, malgrat l’endarreriment, anem avançant. Això no significa que no haguem de ser crítics amb la demora en certs processos o problemes, que, per interès d’uns o d’altres, s’estan allargant massa. En aquest sentit, des de la UGT considerem objectiu prioritari solucionar el problema, de tots conegut, que pateixen els companys i companyes que treballen a l’edifici de Jaume I.

Pel que fa a la creació d’un Servei de Prevenció propi, la nostra opinió és que suposarà una major eficàcia, però, vistos els avenços esmentats i les necessitats pendents, a diferència del sindicat majoritari, no ho considerem una de les urgències donat que el servei està cobert amb la modalitat prevista a la llei.

L’últim CSS va ser de caràcter extraordinari. El grup de treball va presentar els resultats de la informació recollida en les enquestes d’Avaluació de Riscos Psicosocials. Aquesta informació serà traslladada a tots els treballadors i treballadores i serà l’eina mitjançant la qual el grup avaluarà els possibles indicis dels factors de risc detectats. A partir d’aquí, proposarà mesures per eliminar-los.

De l’encert en la identificació dels indicis en depèn l’eficàcia per paliar els riscos. Per això, la UGT va proposar al Comitè incloure en el contracte amb la Mútua, la utilització de tècniques qualitatives, com ara les entrevistes i els grups de discussió (reunió d’un grup aleatori de treballadors/es amb un tècnic, per discutir els problemes i poder extreure conclusions). Això permetrà ser més rigorosos amb la situació real. La proposta es va acceptar i serà traslladada a la Corporació, amb l’objectiu de convèncer-la que aquesta inversió suposa millorar substancialment el resultat final.

Breus

Entre els alumnes de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) una afiliada de CCOO ha difós la convocatòria pública de places d'auxiliar administratiu a l'Ajuntament de Mollet del Vallès. Casualment, publicita com avantatges per treballar en aquest Ajuntament, que hi ha un bon Acord de Condicions, un bon Catàleg i un bon ambient de treball.

Molta sort!

Des d'aquest bloc enviem els millors desitjos al company Julio Amaro. Durant anys, un bon company de treball, tant en l’àmbit laboral com sindical. Et desitgem el millor en aquesta nova etapa.

L'acudit (23/11/2006)

Gràcies a la “generositat” de l’Enric Alonso, ara en som cinc!

Enhorabona als companys i a les companyes del comitè d’empresa de la UGT a l’Institut Municipal d’Educació (IME)!
El passat 19 d’abril, l’IME va celebrar eleccions per triar la seva representació sindical. La UGT va ser l’única candidatura que s’hi va presentar i va obtenir 38 dels 39 vots emesos, amb una participació del 83%. La UGT ha guanyat per golejada, malgrat el joc brut de l’Enric Alonso qui veient que no aconseguia persones per formar candidatura, s’ha dedicat a boicotejar el procés amb mala fe, amb la seva fixació per negar l’altre.
Primerament, en la constitució de la mesa electoral, l’Enric es va presentar al procés i va demanar que s’aturés, al·legant un error en el recompte del personal empleat de l’IME. Segons deia, la llista electoral havia de ser de cinc candidats per comptes de la que es presentava, que era de tres. La mesa es va constituir, amb una llista de cinc candidats per part d’UGT per formar un comitè d’empresa. CCOO no tenia llista. El procés electoral va seguir el seu curs i el 19 d’abril es varen celebrar les eleccions amb els resultats esmentats. Aleshores, van impugnar el procés perquè deien, paradoxalment, que havien de ser tres delegats i no cinc. O sigui, tot el contrari del que havien dit primer. Tornàvem al principi!
El 10 de maig, hi va haver un arbitratge a la Delegació de Treball. El laude arbitral va disposar “desestimar la impugnació presentada en data 2 de maig…”, perquè el “sr. Enric Alonso en qualitat de representant de CCOO”, era present en “el moment de constitució de la Mesa i… estava en condicions de conèixer el fet que ara s’impugna”.
No conformes, el 25 de maig, van interposar demanda contra la UGT i l’IME al jutjat social. A finals de juny la sentència va DESESTIMAR la demanda perquè, tal com diu és “indubitado que un representante de CCOO estaba presente en 3/3/2006, momento de constitución de la mesa electoral en el que se acordó que el número de representantes eran cinco”. Per tant, legitima la decisió de la Mesa electoral, formalment constituïda i dicta l’absolució dels demandats “de todos los pedimentos deducidos en su contra confirmando el laudo impugnado”.
Finalment, i amb un retard de dos mesos i mig, gràcies a l’afany de poder del nostre “company”, la UGT té comitè d’empresa amb cinc delegats. En aquests moments el comitè ja està treballant en l’elaboració del proper conveni per a tot el personal de l’IME. Ànims i bona feina!

El reglament perdut

Al Ple de 25 de setembre, la sociovergència molletena (PSC i CiU) amb el consentiment de part de l’oposició (PP i l’Entensa, qui els ha vist) van aprovar el reglament de selecció, promoció interna i provisió de llocs de treball, sense la ratificació dels representants sindicals.
Després de cinc mesos de negociació entre la Corporació i els sindicats, quedava valorar el document remès per la comissió d’estudi. Com que aquesta fase no s’ha fet, el document aprovat al Ple, tot i mantenir substancialment el text acordat amb els sindicats, incorpora suficients deficiències tècniques i de fons que forcen els sindicats a presentar, en la fase d’exposició, al·legacions a un text del qual en som coautors.
UGT lamenta, per enèsima vegada, que els representants de la Corporació prenguin actituds de desgast que acaben afectant a tots els interlocutors socials, però, en aquest cas, a un més que als altres.
Sabíeu que l’Ajuntament de Mollet del Vallès, ja disposava d’un instrument jurídic anomenat Reglament de selecció, promoció i provisió de llocs de treball, aprovat a principis dels anys noranta?
Doncs, l’actual direcció d’UGT, incorporada a principis de 2000, no en teníem coneixement. Durant cinc mesos hem treballat amb la idea que no existia cap reglament. Entenem que els actuals membres de la Corporació tampoc el coneixien. Però, sabeu qui ens ha ensenyat l’esmentat text normatiu com qui ha trobat l’evangeli de Judes? Doncs, els altres sindicats.
Des de la UGT us volem dir que aquest fet comporta un seguit de conseqüències desencoratjadores:
1) La Corporació, com a institució, es veu afectada per un mal funcionament dels seus serveis, el qual s’agreuja quan la persona que va negociar per CCOO aquell text als anys 90 fou poc després nomenat cap de Recursos Humans, i per tant, perfecte coneixedor de l’existència d’aquell reglament. I, el que és pitjor, garant del seu compliment durant més de dotze anys.
2) L’actual direcció de CCOO ha dit, amb la boca ben oberta, que calia un text d’aquestes característiques per posar fi a determinada política de contractació de personal d’aquest Ajuntament i ha insistit a posar-ho com a addicional a l’Acord de Condicions. UGT no s’hi ha oposat, però ha manifestat que només calia aprovar unes bases generals, que en definitiva, són l’eina de concreció de la llei de contractació de la funció pública que és el marc normatiu superior.
3) Quina garantia oferim els sindicats que no és permetrà una nova situació de contractació irregular un cop aprovat el nou reglament, si fa quinze anys ja se’n va aprovar un que ha quedat en l’oblit. Estem perdent el temps? UGT ens sentim avergonyits, enganyats i estafats.
Ara fa uns sis anys UGT va publicar un seguit d’articles sobre la connivència, volguda o no, de la Corporació amb determinat sindicat. Santa innocència, allò era pecata minuta.
Les dones i homes de la UGT de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, ens creiem que l’acció sindical té un objectiu i un lloc en el marc de les relacions laborals i del teixit social, però d’aquí a fer-ne una professió maquiavèlica i perversa hi ha un abisme.

La Llei de conciliació i el permís de paternitat

L'article 13 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, estableix que el progenitor o progenitora, sense perjudici del dret al permís per maternitat, té dret a un permís de paternitat de quatre setmanes consecutives des del finiment del permís de maternitat o de la setzena setmana posterior al part o a l'adopció, sempre que tingui la guarda legal de l'infant i l'altre progenitor o progenitora treballi. Aquest dret també s'estén al supòsit de família monoparental.
La Llei 8/2006, va entrar en vigor el dia 14 de juliol. Més enllà de les mesures concretes que aquesta llei contempla i de les que podem gaudir el personal al servei de l'administració local, cal fer un esment als seus objectius. Segons el seu preàmbul es tracta de crear un sistema que permeti una implicació més gran del personal al servei de les administracions públiques en la vida familiar. Es pretén avançar cap a un concepte de reorganització, és a dir, cap a la coresponsabilitat d'homes i dones en la cura dels menors o les persones dependents.
La llei pretén resoldre els dubtes interpretatius que existien especialment en relació a les unions estables de parella i a la filiació per adopció o acolliment, establint l'equiparació amb els matrimonis, i també entre la filiació biològica i les adopcions i els acolliments.
Com a novetat, incorpora el permís de paternitat de quatre setmanes, que ja estava previst a l'article 23 de la Llei 18/2003, i que havia estat objecte de diverses controvèrsies sobre la seva aplicabilitat directa, a manca de la seva concreció per la via legislativa. En aquest sentit, cal esmentar l’estimació parcial de la sentència número 61/2006 presentada pels Serveis Jurídics d’UGT-Federació de Serveis Públics en el Jutjat Contenciós Administratiu 12 de Barcelona, arran del recurs d’un funcionari de la Generalitat. La sentència reconeixia el seu dret a gaudir el permís, posteriorment al naixement.
Finalment cal esmentar les mesures que en matèria de violència contra les dones s'incorporen a la llei en la línia del que ja està regulat a nivell estatal.
Definitivament, aquesta és una bona eina per avançar cap a una societat més igualitària entre dones i homes.

L'acudit (11/10/2006)

Per prevenció, m'he agafat una baixa

Que no ens donin pel Reglament

El Ple de l'Ajuntament del 29 de maig ha decidit elaborar un Reglament de promoció interna, mobilitat i provisió de llocs de treball i un de segona activitat. Aquest fet deriva del pacte contingut a l'article 21.1 de l'actual Acord de condicions, i és continuació dels treballs efectuats a la Mesa de negociació de reglaments.
Sobre el primer reglament cal dir que, tal com està redactat a hores d’ara, per assolir una plaça de funcionari de carrera, a totes aquelles persones en situació d'interinatge no se’ls tindrà en compte ni l’antiguitat ni l’experiència si no han passat un procés de selecció en el moment de començar a treballar.
Sobre això, la UGT vol aclarir que si prosperés la proposta, presentada per CCOO, siginificaria que a l'hora del corresponent procés selectiu per assolir la condició de funcionari de carrera o de promoció interna, no es tindria en compte l’antiguitat en els casos següents:
1. Interinatges contractats per raons d'urgència, amb independència de la situació en què estiguin actualment.
2. Interinatges des de l'inici, però que no van passar cap mena de procés de selecció.
3. Interinatges contractats per a substitucions, alguns d'ells des de temps immemorial.
4. Personal funcionari de carrera que està ocupant llocs de treball de categoria superior mitjançant habilitacions o sistemes més o menys legals.
Sobre aquesta proposta UGT ha manifestat que cal establir el corresponent règim transitori per salvaguardar els drets de totes aquelles persones que puguin resultar-ne afectades. La defensa dels drets laborals dels funcionaris, interins o no, és el més important. Sense entrar a discutir la seva legalitat i objectius, la proposta a més és contrària a alguns precedents existents en els processos selectius d'aquest Ajuntament.
Potser és necessari recordar que els actes administratitus tenen presumpció de legalitat, mentre no siguin impugnats i anul·lats. Per tant, si hi ha hagut contractacions irregulars i/o il·legals, és responsabilitat de la Corporació, i els sindicats hauríem de reconèixer que potser en el seu moment alguna cosa haguéssim hagut de fer. Però el que per dignitat ara toca és resoldre-ho sense perjudicar les persones i sense enganyar.

Qüestió de perfil?

El passat 19 de maig, la M. Josep Martínez va enviar un correu massiu de comiat perquè un decret d'Alcaldia li extingia el seu contracte d'interinatge de la plaça de tècnica de comerç.
Tot i que en l’interinatge de la M. Josep ja hi constava una data de finalitatzació i que ella no ha volgut exercir cap acció contra la resolució indicada, el fet mereix ser esmentat ja que considerem que es tracta d’una nova mostra de manca de sensibilitat d’una direcció que no sabem cap a on va. D’ençà un temps, la política de personal d’aquesta Corporació es decanta cap a tendències típiques d’uns recursos humans que posen per davant de la qualitat professional de les persones, un “perfil”, entès més a partir de criteris subjectius que no professionals.
El motiu pel qual no se li ha renovat l’interinatge a la M. Josep ha estat no reunir el “perfil” requerit pel lloc en qüestió. El lloc, a diferència del del Marc Balsebre, no s’amortitza. Per tant, alguna altra persona, de qui a partir de dilluns 12 de juny ja coneixem el perfil (físic que no professional), l’ha d’ocupar.
La M. Josep va entrar en aquesta casa fa un any i mig i, en el seu cas, precisament a partir d’un procés selectiu. Va estar mig any amb un interinatge per aquest termini i després se li va prorrogar per dotze mesos. Per tant, durant els sis primers mesos, la M. Josep ja va demostrar la seva capacitat professional i, després d’un any i mig, s’ha de considerar sobradament demostrada. Pel que sembla el seu “perfil” no ha agradat a algú.

Què passa a Jaume I?

Una de les actuacions programades de l’actual equip de govern per a aquesta legislatura era la remodelació de l’equipament municipal de Jaume I, núm. 32, seu del servei municipal de seguretat ciutadana.
Han passat tres anys de mandat on les promeses de compliment han vingut per totes bandes, per la inclusió en el Pla d’Actuació Muncipal anual (PAM) i en els pressupostos municipals a la corresponent partida d’inversions, pels rumors que els serveis tècnics municipals estaven redactant el projecte i finalment, per la presentació del projecte de rehabilitació a mitjans de 2005.
Ha passat el temps i veient la desídia de l’equip de govern, el Comitè de Seguretat i Salut va acordar aquest març de 2006, donar un termini (juny de 2006) per tal que l’Ajuntament reactivés l’esmentat projecte i l'emplaçament transitori de les dependències municipals mentre s’executava l’obra. En cas contrari, es va quedar que s’endegaran els treballs d’avaluació de riscos laborals de les actuals dependències de Jaume I.
Que ningú s’equivoqui, aquest article no és cap amenaça o xantatge. Es tracta, senzillament, de preservar la salut i seguretat de més de 70 treballadors i treballadores del nostre Ajuntament, que han vist, en els darrers anys, primer, com altres companys i companyes gaudien de noves instal·lacions i, segon, com les promeses i els projectes de la millora de les seves instal·lacions i dels serveis a la ciutadania se les endú l’oblit.
Tot i que es faci l’avaluació, no serà més que un pedaç. El que importa és definir, d’una vegada, el destí final de la seu del nou equipament municipal dels serveis de seguretat ciutadana, protecció civil i de l’oficina administrativa. Descartat per tots Can Lledó, descartada la rehabilitació de Jaume I pel seu cost (segons ens ha dit un ocellet que ha emigrat recentment), descartada l’antiga EUPMA (mare de déu, nostre senyor) per l’equip de govern, la UGT proposa que el nou equipament es construeixi en algun solar municipal, però acondicionant mínimanent Jaume I mentre es facin les obres.
Aquesta actitud de l’equip de govern i dels grups municipals que els donen suport, demostra una falta absoluta de respecte i consideració cap al capital més valuós: l’humà. Demanem que ben aviat passin de les paraules buides a fets concrets.

Glossari (2)

Des de la UGT us volem recordar que l'article 43 de l’Acord de Condicions contempla la possibilitat de sol·licitar una bestreta de fins a 3.000 €, a retornar fins a 18 mesos. A banda dels quatre supòsits recollits, es poden sol·licitar bestretes per altres conceptes, amb possibilitats de ser acceptades.
Evidentment, no estem fent una crida al seu ús indiscriminat, però és possible que davant d’una situació difícil que us hagi passat no hagueu pensat en aquesta opció.

L'acudit (22/06/2006)

... i mentrestant a la superfície ...

Precampanya de les eleccions sindicals?

Vista l'editorial del darrer número del butlletí de la secció sindical de CCOO, sembla clar que els seus dirigents han iniciat la precampanya de les properes eleccions sindicals. De fet, un dels punts tractats en la seva darrera assemblea d'afiliats van ser les eleccions sindicals.
Com a toc d'inici, un atac frontal i directe a l'altra força sindical de classe, això sí, amb el corresponent llenguatge críptic i misteriós, propi d'aquell que vol crear un ambient tèrbol i apocalíptic dins del nostre espai de treball.
Com sempre, una de les seves tàctiques és acusar de falta de treball sindical, d'iniciativa i carregar contra els altres. Acusacions que acaben amb la crítica a les darreres afiliacions que ha tingut la UGT.
Els deu coure que una secció sindical com la de la UGT, "sense iniciativa sindical, sense propostes, amb polítiques de panes y fiestas", continuï creixent en afiliació.
El pecat de la UGT, en aquests quatre anys, ha estat tenir veu pròpia, iniciada per un col·lectiu que ha donat aire fresc al sindicalisme de classe, amb propostes pensades i dirigides únicament i exclussiva al conjunt de treballadores i treballadors de l'Ajuntament.
I allò més important, que sempre s'ha presentat davant de les treballadores i treballadors amb humilitat, respecte i honestedat.
Doncs res, si l'altre sindicat vol iniciar la precampanya sindical, a ballar s'ha dit.

L'avaluació de riscos psicosocials

Què és l’avaluació de riscos psicosocials, què pretén i com hi participem els/les treballadors/es són qüestions de les quals estem informant mitjançant els recursos establers pel grup de treball (carta, Power Point, sessions informatives…).
A la darrera assemblea d’afiliats/es de la UGT vam poder recollir opinions i inquietuds sobre el tema i traslladar-los a les reunions del grup de treball. La garantia de confidencialitat va ser un dels temes més qüestionats. En aquest sentit, el tipus de qüestionari amb preguntes tancades impossibilita el reconeixement de la cal·ligrafia i la documentació, un cop utilitzada pels tècnics, serà destruïda.
Una vegada els tècnics avaluïn els resultats, faran propostes de mesures necessàries i començarem a demanar-ne l’aplicació. La participació de tots i totes és l’eina més eficaç perquè l’avaluació no quedi en paper mullat.
És per això que us demanem que ompliu els qüestionaris que ens arribaran, de manera que poguem obtenir una “fotografia psicosocial” ajustada a la realitat laboral.

El Comité de Seguretat i Salut

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals descriu el Comité de Seguretat i Salut (CSS) com l’òrgan de trobada entre representants del personal laboral i de l’empresa per al desenvolupament de les funcions de l’àmbit, amb una participació equilibrada. Aquest grup ha de treballar amb una metodologia que garanteixi els principis d’eficàcia i coordinació.
Als CSS dels dies 13 i 20 de març s’han introduït algunes eines per agilitzar l’endarreriment que fa temps que s’arrossega i que s’ha fet palès en debatre, a les últimes reunions, la redacció de l’informe de temes pendents i la temporalització de les solucions.
S’ha decidit incloure el/la Cap dels Serveis Técnics de l’Ajuntament com a membre permanent, que se sumarà al personal de la mútua i als representants de l’Organització i dels treballadors/es. Així es facilitarà, d’una banda un debat allunyat de monòlegs teatrals, i d’altra banda, es permetrà l’assumpció directa, i sense intermediaris, de responsabilitats per part de l’àrea que pertoqui segons el problema que es tracti. La feina a fer és de gran magnitud.
Deixant de banda els motius del retard, s’està demanant la creació d’un Servei Propi de Prevenció de Riscos Laborals, tal i com es va incloure a l'Acord de Condicions vigent (en aquest sentit ja vàrem manifestar la nostra opinió pel que fa a l’amortització de la plaça de tècnic de prevenció i riscos laborals a La Veu núm. 13). En l’Acord, s'especifica la progressiva implementació d’aquesta modalitat amb recursos humans i materials propis. Cal fer una transició segura del servei extern al propi que es materialitzi en la millora de los condicions de treball. Però, mentrestant, hem de treballar per garantir un servei que cobreixi les necessitats d'aquest Ajuntament en matèria de prevenció.
Cal destacar la importància, en el si del CSS, del compromís signat per totes les parts a prendre les mesures necessàries, un cop tinguem els resultats de l'avaluació de riscos psicosocials.

El mobbing

El mobbing o assetjament moral laboral està de moda. Tothom en parla, però de vegades es confonen els conceptes.
Hem trobat moltes definicions de què és el mobbing, i de totes elles la que ens ha semblat més completa és la que el defineix com "una situació en la que una persona (o grup de persones) exerceix una violència psicològica extrema, de forma sistemàtica i recurrent i durant un temps prolongat sobre una altra persona o persones en el lloc de treball amb la finalitat de destruir les xarxes de comunicació de la víctima o víctimes, destruir la seva reputació, pertorbar l'exercici de les seves tasques i aconseguir finalment que aquesta persona o persones acabin abandonant el seu lloc de treball".
Encara que la major part de les vegades la persona assetjadora és un superior, aquesta no és una condició imprescindible. Pot assetjar un inferior, un grup de companys o fins i tot alguna persona escudant-se en una organització.
Hem dit que la finalitat última de la persona assetjadora és que la persona assetjada abandoni el seu lloc de treball, però és clar que no sempre s'aconsegueix aquest objectiu, sobretot en organitzacions com l'administració pública on el lloc de treball gaudeix d'una important estabilitat. Llavors la persona assetjada desenvolupa patologies que deriven majoritàriament en la depressió i en la destrucció de l'autoestima.
De la definició s’extreu que, legalment, no qualsevol conducta ofensiva o agressiva en el lloc de treball pot ser considerada mobbing, sinó que cal que es donin una sèrie de condicions. Si teniu dubtes sobre aquest tema, o penseu que podeu estar patint una situació de mobbing, no dubteu a consultar-nos.

L'acudit (12/5/2006)

Tu sí, tu no, tu sí, tu no ...

Algunes respostes

En primer lloc volem agrair la participació de les persones que heu fet algun comentari i dir-vos que tots els que hem rebut han estat publicats. Per això, volem respondre’ls, agrupant-los per articles.
Sobre la presentació, agrair especialment les felicitacions i dir que eines com aquesta demostren que no per cridar més, no per fer-se més publicitat del treball fet, es demostra més eficàcia i professionalitat.
Pel que fa al complement de productivitat, dir que en tota negociació hi ha cessions fins que s’arriba al final. En aquesta última, l’Organització va rebaixar la seva postura al condicionar el complement a dos factors (entrades i sortides i descansos), CCOO va acceptar que estigués condicionat a algun factor (al descans de la jornada) i UGT va renunciar a considerar com a factor més senzill d’aplicar les entrades i sortides. Això no treu que l’Organització busqui els mitjans equitatius per aplicar degudament el criteri aprovat.
En relació a les baixes, a l’anterior Acord es condicionava d’una banda el complement de productivitat, d’una altra el 100% de la retribució de la nòmina i, en el col·lectiu de la policia municipal, el complement per prolongació de jornada. Actualment, les baixes condicionen els dos últims conceptes. És a dir, si durant el semestre anterior s’ha arribat al 7% de baixes de la plantilla, el més següent afectarà a qui estigui de baixa. La informació que tenim a hores d’ara és que no s’ha arribat a aquest percentatge, però fins que no tinguem les dades oficials no es pot fer una valoració per saber si la modificació del complement de productivitat ha afectat en aquest sentit, especialment en un determinat col·lectiu.
Acceptem que aquest blog pugui ser una via de desfogament contra accions sindicals preses, però a qui realment hem de llançar crítiques i exigir compromisos és a l’Organització. La unitat de tots i totes serà la veritable força contra els qui actuen en benefici propi i ens retallen els nostres drets.

Diguem-ho tot

Pel que sembla l’SPPME no ha acabat de digerir l’últim Acord de Condicions per al personal de l’Ajuntament de Mollet del Vallès i el seu comportament recorda el que té un partit d’àmbit nacional que no dubta en utilitzar qualsevol desinformació per al seu propi interès.
Aquest acord, signat per UGT i CCOO, significa un augment econòmic en diversos aspectes, algun d’ells afecta especialment el col·lectiu de la Policia Municipal. En general, cal esmentar la incorporació del plus de nocturnitat, el pagament de la renovació del permís de conduir, l’increment del preu d’assistència a judicis, el del concepte d’incompatibilitat i el del percentatge de compensació de l’hora extra. Pel que fa a conciliació de la vida laboral i familiar, s’ha aconseguit l’acumulació del període de lactància, la disposició d’un dia a l’any per a entrevistes escolars i, específicament per al col·lectiu policial, la reducció de jornada a 37,30 hores setmanals. El criteri per cobrar el complement de productivitat s’ha modificat desvinculant-lo de la malaltia, perquè estar malalt no és una voluntat. També han millorat alguns aspectes socials com la incorporació d’un dia més de vacances als 25 anys d’antiguitat.
El SPPME ha anat canviant els arguments reivindicatius segons el moment. Primer va ser el plus de nocturnitat que abans de l’Acord no es cobrava i no era pas motiu de reivindicació. Després, la conciliació de la vida laboral i familiar, donant a entendre que la policia, a diferència de la resta del personal funcionari, no podia gaudir d’aquest dret. Però qui s’ho pot creure això? El personal de la policia està gaudint dels mateixos drets que la legislació recull per a tot el personal funcionari, perquè són personal funcionari.
I ara, em vull adreçar personalment a vosaltres:
–Quan parleu de "discriminació", ¿us referiu a que a la policia, a diferència de la resta de personal funcionari de l’Ajuntament, gaudeix les vacances en els mesos de juliol i agost? Que potser considereu una "pèrdua" el fet de no poder-les fer durant tot l’any? Això vosaltres, responsables del SPPME, hauríeu d’haver-ho previst, perquè, amb una falta total de responsabilitat sindical, heu recomanat als companys agafar les vacances de dos en dos dies i sempre en caps de setmana, pervertint el propi sentit de les vacances. Aleshores no us preocupava la seguretat de la ciutadania.
En totes les vostres peticions, hi ha una voluntat d’inconcreció, premeditada i no casual. Encara avui no sabem què voleu, més enllà de "NOSALTRES TAMBE TENIM FAMILIA, UGT-CCOO + CERVECITAS IGUAL A ENGAÑO". L’única cosa que us preocupa és la cohesió del grup a través del control social que exerciu sobre la resta de companys de la policia. D’aquí la reivindicació permanent.
A data d’avui, és cert que representeu una part important del col·lectiu de la policia. Però, si tan important és la vostra reivindicació, ¿perquè cada vegada que feu una mobilització no en sou més de quinze, descomptant familiars i policies d’altres municipis afiliats al SPPME? Això no representa ni la meitat dels vostres afiliats i ni una quarta part del total d’una plantilla de més de seixanta persones. Cal dir, també, que hi ha companys que estan farts d’aquesta actitud i no gosen desmarcar-se obertament d’ells per por.
Un altre aclariment, si el personal afiliat a la UGT i CCOO fa més cursos és perquè els sindicats de "classe" ho tenen com un dret i tenen una oferta pròpia per al seu personal afiliat, al marge de la formació de l’Ajuntament. Que hi ha discriminació, és una altra mentida vostra.
Javier Almendrote
Secretari General de l’UGT a l’Ajuntament de Mollet

Glossari (1)

El Comitè de Seguretat i Salut (CSS)

Definició: Òrgan paritari i col·legiat de participació que ha d'existir a totes les empreses o centres de treball de 50 o més treballadors.
Finalitat: Consulta regular i periòdica de les actuacions de l'empresa en matèria de riscos laborals.
Qui el forma? Els delegats de prevenció i els representants de l'empresa en un nombre igual.
Qui participa a les seves reunions? Tots els seus membres, amb veu i vot. A més, els delegats sindicals i els responsables tècnics de prevenció de l'empresa amb veu però sense vot. També hi poden participar, amb veu però sense vot, treballadors de l'empresa amb una especial qualificació o informació respecte de qüestions concretes i tècnics aliens, sempre que ho sol·liciti alguna de les representacions en el Comitè.
Més informació: articles 38 i 39 de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals

L'acudit (27/3/2006)

sssshhhhtttt!!! compte!! no feu soroll, que mentre uns fan el descans de jornada, els altres reben les ordres de l'amo, i no sigui que es despertin uns i no se n'assabentin bé els altres i la fem grossa....

Presentació

Els blogs estan de moda. Fins i tot el President de la Generalitat en té un. Nosaltres ens hi apuntem.
Volem que aquest blog (http://laveuugt.blogspot.com/) sigui una eina de comunicació amb tots els treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Mollet del Vallès. Però volem que sigui una eina interactiva.
Intentarem tenir-vos informats de tot el que us pugui interessar, però també voldríem que vosaltres ens doneu la vostra opinió, que ens feu arribar les vostres inquietuds i que ens feu propostes (cliqueu a l'enllaç comentaris). Sigueu afiliats a la UGT o no.
Aquest blog s'actualitzarà amb regularitat i amb diversos continguts, però el seu èxit o fracàs només depèn de vosaltres. Volem que sigui una eina viva que superi el simple repartiment d'una publicació que aparegui a les vostres taules sense possibilitat de resposta o rèplica.

La veritat sobre el complement de productivitat

A mitjan gener de 2006 en sessió de Comissió de Seguiment i Interpretació (CSI) es va tractar, entre d'altres, el punt sobre criteris d'aplicació per al descans de la jornada de treball i el seu condicionant respecte de la paga del complement de productivitat.
El punt fou retirat perquè UGT va argumentar el seu desacord amb els criteris que es proposaven a la circular 1/2006. L’aplicació d’aquesta circular desvirtua l'article 12.3.c) de l’Acord de Condicions que regula el complement de productivitat.
Aquest complement té per objectiu retribuir l'especial rendiment, l'activitat extraordinària, i l’interès i la iniciativa amb què el personal funcionari desenvolupa el seu treball. En l'article 28.6 de l'Acord de Condicions es recull que, mentre el Ple no determini altres objectius, el complement es vincularà al temps de descans en la jornada de treball, és a dir als 30 minuts establerts per a jornades continuades de més de sis hores.
Per valorar aquest especial rendiment, l'organització ha d'emprar eines/procediments que aportin dades objectives. L'Organització proposava com a eina el control horari del rellotge de fitxatges, del qual en queden excloses algunes persones, especialment els col·lectius que desenvolupen tasques a la via pública (policia municipal i brigades).
UGT entén que aquest procediment genera greuges comparatius entre els diferents col·lectius de treballadors i treballadores de l'Ajuntament i va proposar buscar altres mecanismes de control horari per a aquests col·lectius, atenent a la seva estructura jeràrquica, fonamentada en línies de comandaments.
Finalment el punt es va retirar amb la voluntat de millorar-lo, però, ara per ara, què s’ha de fer? Mentre no hi hagi el Manual de seguretat i presència i no s’acordi cap altra circular, serà vigent la 3/2004, en què es recordava l'obligació de fitxar totes les incidències referents a absències de treball.
Per al compliment de la circular 3/2004 UGT recomanava a qui ens consultava complir amb l’obligació de fitxar tots els descansos. Ara, ho seguim recomanant.
Però, pot ser que el proper setembre, quan es pagui el complement de productivitat referent als descansos de treball del primer semestre de 2006, l'organització descompti diners d’aquesta paga a persones OBLIGADES a fitxar en el rellotge de control horari. Aleshores la DISCRIMINACIÓ estarà servida pel fet que la pròpia empresa exclou d’aquesta penalització els treballadors i les treballadores que no poden fitxar els descansos, però, que en canvi, poden COMPLIR-LOS.

Per què m'he afiliat a la UGT?

Sempre he desconfiat de les organitzacions burocratitzades que tenen tendència a què les lluites pel poder i els interessos dels buròcrates passin per sobre de les finalitats de les pròpies organitzacions. Per aquest motiu sempre he estat reticent a afiliar-m’hi.
Malgrat això la injustícia, l’abús de poder i el tràfic d’influències, sempre m’han encès la sang, i per això sempre he intentat fer el que ha estat a les meves mans per fer-hi front, fins i tot moltes vegades al costat de les organitzacions a què em referia.
Però sempre hi ha situacions extremes en les que hom ha de replantejar-se determinats principis, o prejudicis com vulgueu dir-ho, i valorar llavors què és el més important: si ser fidel a aquests principis o prejudicis, o, per contra, triar una altra alternativa en funció de la situació concreta del moment.
I la situació a la que estem abocats els treballadors i les treballadores de l’Ajuntament de Mollet del Vallès bé valia fer aquest replantejament.
Les males maneres, la prepotència, l’insult als propis treballadors i treballadores, la defensa dels interessos d’uns pocs i poques, la confabulació per acomiadar innocents, etc. del sindicat majoritari m’han fet donar el pas.
La submissió de la Corporació als dictats del sindicat majoritari per afavorir persones concretes, per col·locar en llocs clau els seus membres, per fer callar veus discordants també m’han fet donar el pas.
Em consta que els dirigents de la UGT que actualment estan al peu del canó són persones honestes i treballadores, a les que em ve de gust donar-les-hi un vot de confiança. Estic segur que només que tinguessin la meitat dels mitjans (de tota classe) de que gaudeix i abusa el sindicat majoritari farien una defensa més justa de tots i totes.
Crec que és hora d’arraconar a aquells que de la tasca sindical n’han fet un reducte personal per fugir d’altres obligacions.
Per tot això m’he afiliat a la UGT, perquè el sindicat majoritari no m’enganya amb els seus pamflets personalitzats, amb la seva estratègia per acovardir el personal, ni amb les seves irrupcions dissonants a qualsevol lloc i moment.

L'acudit (5/3/2006)

–Se'ns han afiliat dos treballadors!
–Sí, a l'empara de la llibertat sindical, per donar-los la benvinguda els obrirem dos expedients informatius.