Sempre he desconfiat de les organitzacions burocratitzades que tenen tendència a què les lluites pel poder i els interessos dels buròcrates passin per sobre de les finalitats de les pròpies organitzacions. Per aquest motiu sempre he estat reticent a afiliar-m’hi.
Malgrat això la injustícia, l’abús de poder i el tràfic d’influències, sempre m’han encès la sang, i per això sempre he intentat fer el que ha estat a les meves mans per fer-hi front, fins i tot moltes vegades al costat de les organitzacions a què em referia.
Però sempre hi ha situacions extremes en les que hom ha de replantejar-se determinats principis, o prejudicis com vulgueu dir-ho, i valorar llavors què és el més important: si ser fidel a aquests principis o prejudicis, o, per contra, triar una altra alternativa en funció de la situació concreta del moment.
I la situació a la que estem abocats els treballadors i les treballadores de l’Ajuntament de Mollet del Vallès bé valia fer aquest replantejament.
Les males maneres, la prepotència, l’insult als propis treballadors i treballadores, la defensa dels interessos d’uns pocs i poques, la confabulació per acomiadar innocents, etc. del sindicat majoritari m’han fet donar el pas.
La submissió de la Corporació als dictats del sindicat majoritari per afavorir persones concretes, per col·locar en llocs clau els seus membres, per fer callar veus discordants també m’han fet donar el pas.
Em consta que els dirigents de la UGT que actualment estan al peu del canó són persones honestes i treballadores, a les que em ve de gust donar-les-hi un vot de confiança. Estic segur que només que tinguessin la meitat dels mitjans (de tota classe) de que gaudeix i abusa el sindicat majoritari farien una defensa més justa de tots i totes.
Crec que és hora d’arraconar a aquells que de la tasca sindical n’han fet un reducte personal per fugir d’altres obligacions.
Per tot això m’he afiliat a la UGT, perquè el sindicat majoritari no m’enganya amb els seus pamflets personalitzats, amb la seva estratègia per acovardir el personal, ni amb les seves irrupcions dissonants a qualsevol lloc i moment.
Malgrat això la injustícia, l’abús de poder i el tràfic d’influències, sempre m’han encès la sang, i per això sempre he intentat fer el que ha estat a les meves mans per fer-hi front, fins i tot moltes vegades al costat de les organitzacions a què em referia.
Però sempre hi ha situacions extremes en les que hom ha de replantejar-se determinats principis, o prejudicis com vulgueu dir-ho, i valorar llavors què és el més important: si ser fidel a aquests principis o prejudicis, o, per contra, triar una altra alternativa en funció de la situació concreta del moment.
I la situació a la que estem abocats els treballadors i les treballadores de l’Ajuntament de Mollet del Vallès bé valia fer aquest replantejament.
Les males maneres, la prepotència, l’insult als propis treballadors i treballadores, la defensa dels interessos d’uns pocs i poques, la confabulació per acomiadar innocents, etc. del sindicat majoritari m’han fet donar el pas.
La submissió de la Corporació als dictats del sindicat majoritari per afavorir persones concretes, per col·locar en llocs clau els seus membres, per fer callar veus discordants també m’han fet donar el pas.
Em consta que els dirigents de la UGT que actualment estan al peu del canó són persones honestes i treballadores, a les que em ve de gust donar-les-hi un vot de confiança. Estic segur que només que tinguessin la meitat dels mitjans (de tota classe) de que gaudeix i abusa el sindicat majoritari farien una defensa més justa de tots i totes.
Crec que és hora d’arraconar a aquells que de la tasca sindical n’han fet un reducte personal per fugir d’altres obligacions.
Per tot això m’he afiliat a la UGT, perquè el sindicat majoritari no m’enganya amb els seus pamflets personalitzats, amb la seva estratègia per acovardir el personal, ni amb les seves irrupcions dissonants a qualsevol lloc i moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada