Gràcies a la “generositat” de l’Enric Alonso, ara en som cinc!

Enhorabona als companys i a les companyes del comitè d’empresa de la UGT a l’Institut Municipal d’Educació (IME)!
El passat 19 d’abril, l’IME va celebrar eleccions per triar la seva representació sindical. La UGT va ser l’única candidatura que s’hi va presentar i va obtenir 38 dels 39 vots emesos, amb una participació del 83%. La UGT ha guanyat per golejada, malgrat el joc brut de l’Enric Alonso qui veient que no aconseguia persones per formar candidatura, s’ha dedicat a boicotejar el procés amb mala fe, amb la seva fixació per negar l’altre.
Primerament, en la constitució de la mesa electoral, l’Enric es va presentar al procés i va demanar que s’aturés, al·legant un error en el recompte del personal empleat de l’IME. Segons deia, la llista electoral havia de ser de cinc candidats per comptes de la que es presentava, que era de tres. La mesa es va constituir, amb una llista de cinc candidats per part d’UGT per formar un comitè d’empresa. CCOO no tenia llista. El procés electoral va seguir el seu curs i el 19 d’abril es varen celebrar les eleccions amb els resultats esmentats. Aleshores, van impugnar el procés perquè deien, paradoxalment, que havien de ser tres delegats i no cinc. O sigui, tot el contrari del que havien dit primer. Tornàvem al principi!
El 10 de maig, hi va haver un arbitratge a la Delegació de Treball. El laude arbitral va disposar “desestimar la impugnació presentada en data 2 de maig…”, perquè el “sr. Enric Alonso en qualitat de representant de CCOO”, era present en “el moment de constitució de la Mesa i… estava en condicions de conèixer el fet que ara s’impugna”.
No conformes, el 25 de maig, van interposar demanda contra la UGT i l’IME al jutjat social. A finals de juny la sentència va DESESTIMAR la demanda perquè, tal com diu és “indubitado que un representante de CCOO estaba presente en 3/3/2006, momento de constitución de la mesa electoral en el que se acordó que el número de representantes eran cinco”. Per tant, legitima la decisió de la Mesa electoral, formalment constituïda i dicta l’absolució dels demandats “de todos los pedimentos deducidos en su contra confirmando el laudo impugnado”.
Finalment, i amb un retard de dos mesos i mig, gràcies a l’afany de poder del nostre “company”, la UGT té comitè d’empresa amb cinc delegats. En aquests moments el comitè ja està treballant en l’elaboració del proper conveni per a tot el personal de l’IME. Ànims i bona feina!

El reglament perdut

Al Ple de 25 de setembre, la sociovergència molletena (PSC i CiU) amb el consentiment de part de l’oposició (PP i l’Entensa, qui els ha vist) van aprovar el reglament de selecció, promoció interna i provisió de llocs de treball, sense la ratificació dels representants sindicals.
Després de cinc mesos de negociació entre la Corporació i els sindicats, quedava valorar el document remès per la comissió d’estudi. Com que aquesta fase no s’ha fet, el document aprovat al Ple, tot i mantenir substancialment el text acordat amb els sindicats, incorpora suficients deficiències tècniques i de fons que forcen els sindicats a presentar, en la fase d’exposició, al·legacions a un text del qual en som coautors.
UGT lamenta, per enèsima vegada, que els representants de la Corporació prenguin actituds de desgast que acaben afectant a tots els interlocutors socials, però, en aquest cas, a un més que als altres.
Sabíeu que l’Ajuntament de Mollet del Vallès, ja disposava d’un instrument jurídic anomenat Reglament de selecció, promoció i provisió de llocs de treball, aprovat a principis dels anys noranta?
Doncs, l’actual direcció d’UGT, incorporada a principis de 2000, no en teníem coneixement. Durant cinc mesos hem treballat amb la idea que no existia cap reglament. Entenem que els actuals membres de la Corporació tampoc el coneixien. Però, sabeu qui ens ha ensenyat l’esmentat text normatiu com qui ha trobat l’evangeli de Judes? Doncs, els altres sindicats.
Des de la UGT us volem dir que aquest fet comporta un seguit de conseqüències desencoratjadores:
1) La Corporació, com a institució, es veu afectada per un mal funcionament dels seus serveis, el qual s’agreuja quan la persona que va negociar per CCOO aquell text als anys 90 fou poc després nomenat cap de Recursos Humans, i per tant, perfecte coneixedor de l’existència d’aquell reglament. I, el que és pitjor, garant del seu compliment durant més de dotze anys.
2) L’actual direcció de CCOO ha dit, amb la boca ben oberta, que calia un text d’aquestes característiques per posar fi a determinada política de contractació de personal d’aquest Ajuntament i ha insistit a posar-ho com a addicional a l’Acord de Condicions. UGT no s’hi ha oposat, però ha manifestat que només calia aprovar unes bases generals, que en definitiva, són l’eina de concreció de la llei de contractació de la funció pública que és el marc normatiu superior.
3) Quina garantia oferim els sindicats que no és permetrà una nova situació de contractació irregular un cop aprovat el nou reglament, si fa quinze anys ja se’n va aprovar un que ha quedat en l’oblit. Estem perdent el temps? UGT ens sentim avergonyits, enganyats i estafats.
Ara fa uns sis anys UGT va publicar un seguit d’articles sobre la connivència, volguda o no, de la Corporació amb determinat sindicat. Santa innocència, allò era pecata minuta.
Les dones i homes de la UGT de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, ens creiem que l’acció sindical té un objectiu i un lloc en el marc de les relacions laborals i del teixit social, però d’aquí a fer-ne una professió maquiavèlica i perversa hi ha un abisme.

La Llei de conciliació i el permís de paternitat

L'article 13 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, estableix que el progenitor o progenitora, sense perjudici del dret al permís per maternitat, té dret a un permís de paternitat de quatre setmanes consecutives des del finiment del permís de maternitat o de la setzena setmana posterior al part o a l'adopció, sempre que tingui la guarda legal de l'infant i l'altre progenitor o progenitora treballi. Aquest dret també s'estén al supòsit de família monoparental.
La Llei 8/2006, va entrar en vigor el dia 14 de juliol. Més enllà de les mesures concretes que aquesta llei contempla i de les que podem gaudir el personal al servei de l'administració local, cal fer un esment als seus objectius. Segons el seu preàmbul es tracta de crear un sistema que permeti una implicació més gran del personal al servei de les administracions públiques en la vida familiar. Es pretén avançar cap a un concepte de reorganització, és a dir, cap a la coresponsabilitat d'homes i dones en la cura dels menors o les persones dependents.
La llei pretén resoldre els dubtes interpretatius que existien especialment en relació a les unions estables de parella i a la filiació per adopció o acolliment, establint l'equiparació amb els matrimonis, i també entre la filiació biològica i les adopcions i els acolliments.
Com a novetat, incorpora el permís de paternitat de quatre setmanes, que ja estava previst a l'article 23 de la Llei 18/2003, i que havia estat objecte de diverses controvèrsies sobre la seva aplicabilitat directa, a manca de la seva concreció per la via legislativa. En aquest sentit, cal esmentar l’estimació parcial de la sentència número 61/2006 presentada pels Serveis Jurídics d’UGT-Federació de Serveis Públics en el Jutjat Contenciós Administratiu 12 de Barcelona, arran del recurs d’un funcionari de la Generalitat. La sentència reconeixia el seu dret a gaudir el permís, posteriorment al naixement.
Finalment cal esmentar les mesures que en matèria de violència contra les dones s'incorporen a la llei en la línia del que ja està regulat a nivell estatal.
Definitivament, aquesta és una bona eina per avançar cap a una societat més igualitària entre dones i homes.

L'acudit (11/10/2006)

Per prevenció, m'he agafat una baixa